El mes de maig és el mes de les primeres comunions, la primera gran festa per a xiquets i xiquetes i per a molts pares i mares un maldecap econòmic.

Amb totes les regles socials, i pendents de què dirà la gent, s’embarquen en una despesa impossible d’assimilar: cal pintar la casa, canviar l’habitació dels menuts, comprar els vestits no només del protagonista sinó de tot el familiar (penseu que hi ha pobles com el meu que el carrer de l’església sembla la catifa roja dels Òscars), perruqueria, fotògrafs, flors, convits… una cursa inacabable per a veure qui la fa més grossa!!

Hi ha altres pares i mares que comptabilitzen despeses i ofereixen una alternativa a l’esdeveniment: un viatge a Disneyland, que potser es farà o no però de moment serveix perquè els xiquets i xiquetes tinguin una excusa davant els companys per explicar que no faran la comunió. Diem que els joves estant molt pendents del “postureo” a les xarxes socials, i resulta que això de disfressar la realitat els adults i gent gran ho portem fent des de sempre però sota el títol del “què diran! “Vaja trist, si senyores i senyors estem disfressant la realitat de la nostra vida, maquillant el nostre poder adquisitiu i tot per no ser diferent del ramat… em fa pena que no siguem capaços de tocar de peus a terra i compartir amb els nostres fills i filles quina és la situació a casa.

Tinc molt bon record de la meva comunió, tot i que vaig portar el vestit de la meva germana i al dinar de celebració només vam ser els de casa: pares, iaies, germans i germanes i els dos padrins.

Autor:

Presentadora de TV.