Ens trobem en plena campanya electoral per a les eleccions municipals del 26 de maig, és temps de mítings, que en teoria han de servir per transmetre les idees, per atreure l’adhesió, el vot… Debats, passejades porta a porta, actes de campanya diversos, paradetes informatives i pobles encartellats amb les cares de les persones que encapçalen la llista electoral, n’hi ha que no posen la cara, sinó la llista completa en foto de grup o bé un lema atractiu.

Atractives han de ser les paraules i les idees, la confiança que transmeten i la credibilitat perduda envers la classe política. A nivell municipal la cosa és diferent, les persones es coneixen, es vota d’una altra manera. N’hi ha que voten la persona, ,n’hi ha que voten l’equip de treball, n’hi ha que voten les idees, altres les promeses. Dic que la gent es coneix, perquè són persones del poble amb voluntat de treballar-hi, també n’hi ha que volen fer carrera política i comencen a fer-la des del seu poble, de més i de menys ambiciosos. També ara disposem de llistes fantasma, llistes de partits on ni la gent del poble coneix qui són, ull!

Els programes electorals que aquests dies anirem coneixent parteixen d’una base genèrica que el partit proposa i a cada poble s’adapta d’acord a les necessitats, preferències o prioritats. I com que el feminisme, des de les grans manifestacions del 8 de març, està de moda, alguns l’inclouran en el seu programa com un eix, d’aquells que hi ha de ser, però ja veurem, entre els jóvens i els grans, els esports i el medi ambient. Aquells espais que hi apareixen però que després, a l’hora de governar queden oblidats, o amb un pressupost irrisori. Així és, les partides pressupostàries són les que permeten dur a terme la política amb una ideologia o una altra.

Les que considerem que el feminisme és una manera de viure també demanem que el feminisme sigui un eix transversal a totes les accions de govern, ha de ser implícit en tot. De què ens serveix un pla d’igualtat sense pressupost? Un pla d’igualtat no és fer política municipal feminista, només és una petita part. No n’hi ha prou amb un estand de prevenció de violències masclistes a les festes majors, no n’hi ha prou amb una llista cremallera, no n’hi ha prou amb el que es fa perquè la realitat quotidiana ens recorda massa sovint i malauradament que les dones no vivim en igualtat de condicions respecte els hòmens. Com pot ser que les xiquetes de l’institut em diguen que tenen temor d’anar soles pel carrer en fer-se de nit, com pot ser que la pobresa s’aferre a la vida de les dones, com pot ser que no disposem de llars d’infants públiques, com pot ser que ens assassinen impunement, com pot ser que perdem la faena si hem decidit de ser mares… i un llarg etcètera. Com pot ser que reculem tant en lloc d’avançar!

Ens cal a cada poble i ciutat una política municipal que lluite per l’erradicació de les desigualtats entre les persones, a tots els nivells i per aconseguir des del municipi, on la política és propera a la ciutadania, que la política es faça pel benestar de la gent del poble, perquè les persones siguen el centre de tot. A això se n’hi diu transformació social, i és possible si entre totes ens hi posem.

Filòloga.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre