El concepte qualitat de vida és bàsicament un terme econòmic que considera aspectes subjectius i objectius de la vida de les persones, que la classe dominant lliga amb el terme burgesia i que no té res a veure amb classe social de grup sinó amb el gran consum que fan de béns i serveis aguantant l’estatus de les classes altes i enriquint-les. La OMS la defineix com la percepció que té cada persona de la seva posició en la societat en un sistema de valors relacionat amb els seus objectius i expectatives de la seva vida. El Medi ambient que coneixem està lligat a la capacitat humana de fer coses i a la globalització i per això afecta la vida de les persones i la societat en el seu conjunt.

La conseqüència de la qualitat de vida és l’empremta ecològica que produeix l’impacte humà sobre aquest medi i que podem expressar en Ha conreades que ens proporcionen aliments, els habitatges, els desplaçaments a la feina, anar de vacances o el consum de tota mena de productes sense control, gastant els recursos naturals que són finits i que tenim sota mínims i que totes les avaluacions fetes ens diuen que portem gastats recursos de les generacions futures. Per això s’ha de buscar la qualitat o nivell de vida que no comprometi el futur de la natura, reduint l’impacte humà sobre la biosfera i fent que l’empremta ecològica faci un món més equitatiu i just compatible amb la biosfera.

Tota aquesta situació descrita afecta directament al futur de les centrals nuclears, el debat dinàmic i actiu sobre la viabilitat de les energies renovables, per saber si són una garantia de la nostra qualitat de vida i per tant una bona substitució de les nuclears que si ho han aguantat. Fins ara es feia servir el terme desenvolupament sostenible, però en el debat han apreciat que els bous els duien darrere la carreta i no al davant per això es parla del Decreixement que vol dir assegurar primer la sostenibilitat del planeta i després ja ens desenvoluparem.

El tema important quan es parla de les nuclears és la seguretat. Perquè parlar de seguretat és parlar de la vida de les persones i és per aquesta qüestió que els ciutadans haurien de saber fins a on els responsables d’aquesta energia estan disposats a exposar els ciutadans a aquests riscos de seguretat. Les centrals de casa nostra són les que més incidències tenen dins de tota la xarxa, l’última una fuga d’aire a pressió que va fer tres ferits. Val a dir que no cal que hi hagi un error humà per tenir una catàstrofe de grans dimensions, podria ser de caràcter natural, las centrals de Vandellòs estan construïdes sobre la Falla del Camp que ha tingut terratrèmols de 6 i 7 graus ,les d’Ascó ho estan sobre la Falla del Baix Ebre amb la mateixa casuística de terratrèmols que la de Vandellòs. Per tant una premuda natural també podria ser la fi de la nostra existència. Seguretat? Zero.

Ja que la vida dels ciutadans és el primer, els polítics haurien de fer un front comú per aturar i desmantellar aquestes ferralles que només les mantenen actives per motius econòmics i el “gobierno” va allargant les seves concessions fent apujar el perill d’un greu accident. L’alternativa al tancament podria ser la col·locació dels treballadors en el seu lloc de treball, doncs el desmantellament d’aquestes requereixen molta feina i gent per a fer-ho. Deixem de jugar amb la vida de les persones i anem per una bona causa a ser una sola veu en el territori per dir, Nuclears No Gràcies!