Sempre he sentit allò de que la música amanseix les feres però en els últims temps ha desemmascarat més d’un dimoni. Alguns se senten ofesos per les cançons amb connotacions polítiques, aquelles que parlen de la monarquia, també de l’església. Fins aquí, res de nou. Tampoc és novetat que hi ha estaments intocables, innombrables. El que durant el franquisme molestava per folk, ara indigna per rap. Això sí, en català, perquè en anglès no l’entenem i en format reggeaton ens fa certa gràcia.

No entraré a valorar si les lletres dels ara rapers perseguits per la justícia m’agraden més o menys o fins i tot si és música que jo escoltaria, que tampoc. La música és cultura i tot això va de llibertat d’expressió. Sonarà de progre i no de límits, però com en tot, si vols ho escoltes i sinó, canvies la llista d’Spotify. Es tracta de llibertat d’elecció. Com allò de la telebrossa. Tria i remena. I sinó, sempre ens quedarà Netflix.

La justícia no està per perseguir músics, tampoc per engarjolar polítics ni presidents de clubs de futbol sense judici. I alguns partits i jutges li han agafat el gust a l’hora d’utilitzar-la.  Al mes de desembre, el PP de Castelló va demanar explicacions per un concert de Pepet i Marieta. Josep Bordes es va despullar al final de l’actuació i no perquè fos Castelló. Ho fa sempre. De debò que avui, al segle XXI, ens hem d’alarmar per veure algú sense roba? Ni és delicte ni és obscè. És un cantant ebrenc i català fent un xou que els seus seguidors ja saben com acaba.

Fa temps que a les Terres de l’Ebre ens reivindiquem i sí, també ho fem a través de la música. Som així. Recordem els Quicos posant veu a la lluita antitransvasament, o al mateix Pepet i Marieta o Joan Rovira també amb l’1 d’octubre. Aquesta setmana van coincidir dues generacions musicals al plató del Ben trobats (que per cert, el podeu veure cada matí a les 10h a Canal Terres de l’Ebre). Un del membres de l’històric grups dels Esquirols amb dos Mascarats, de la Sénia. Han passat 50 anys entre unes lletres i les altres però en essència res de nou. Quan vaig preguntar a la Maria, la nova veu del grup senienc, sobre si se senten cohibits a l’hora d’escriure les seves cançons em va respondre: “No ens ha de véncer la temor. Nosaltres seguim endavant amb les nostres idees perquè algú ha de continuar el llegat de grups com els Esquirols i tants altres”. Frases com aquestes són les que ens calen i músics així els que necessitem. Perquè a les Terres de l’Ebre som així.

Periodista i directora i presentdora del programa Ben Trobats de la Xarxa de Comunicació Local

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre