No us sembla sorprenent i preocupant que a molts llocs de les nostres terres tinguem una primavera cada cop menys ufanosa, més estèril? Què se n’ha fet de la verdor, de les flors, dels insectes, dels moixons, de la vida que explota en arribar la calor!

Podem argumentar que el canvi climàtic hi ajuda (si no plou prou) però el problema principal sabem que és l’ús massiu i continuat d’herbicides i altres productes tòxics. És ben bé com al anys de l’ús massiu del DDT, quan la biòloga Rachel Carson va escriure (al anys 60) el llibre “La primavera silenciosa” per alertar que la vida estava sucumbint als efectes dels plaguicides. Va ser un llibre fonamental per prohibir anys després aquest plaguicides i per consolidar el moviment ecologista.

Doncs nosaltres hem generat una cosa semblant, una “Primavera marronosa” (i prou silenciosa) que vista en perspectiva esborrona. El problema és que ens acostumem a tot, i ni tan sols ens adonem! Per sort aquest situació no és tan greu en alguns llocs. Si aneu a les Balears (o a Itàlia o a Grècia) veureu les oliveres i els ametllers amb herba i flors al terra, i més moixonets.

Però al sud de Catalunya, al País Valencià, a Andalusia, l’esterilització del territori avança a una marxa alarmant, que cal aturar i revertir si tenim un mínim de seny. I com ja sabem, no es tracta només d’una qüestió “estètica”, doncs enverinar els cultius i la natura acaba sempre sent un mal negoci. També és cert que la tendència mundial va en aquesta línia, amb fets tan preocupants com la forta minva dels ocells o els insectes, fins i tot en llocs remots on aparentment l’home hi té poca influència. Què estem fent?  Reflexionem i actuem, per favor!