Als pobles petits com Santa Bàrbara, “La llista” és molt més que un grup de persones. Les persones que formen una candidatura són el reflex del municipi, les cares visible. Són qui volen millorar, canviar, fer créixer, dinamitzar el poble.  Lluny de “La Política”.

Fer política al poble és com jugar a quarta regional. Si ho fas és perquè t’agrada apassionadament, no hi pots fer-hi més. A tots ens agarraria jugar partits i lligues internacionals o mundials, però a les categories de més a baix, és on hi trobes l’essència, l’art de fer política. Allí és on comença tot. Cada quatre anys vivim amb neguit i amb molts comentaris de carrer, sobre qui va, o no va a les diferents candidatures. Molts cops, amb certa ironia i falta de coneixement de causa.

Ho dic perquè s’ha d’entendre que formar part d’una candidatura és molt important i difícil. Difícil perquè, el fàcil és quedar-te a casa (després de fer la jornada laboral, clar) o anar al gimnàs, al bar, o simplement veure el temps passar. I és important, perquè és la única forma de materialitzar aquells projectes o idees. Vull dir, que per molt que crides al bar, no es farà realitat. Per favor, no subestimem la política local. És la que gestiona una gran part del impostos que paguem (IBI, Impost de circulació, taxa d’escombraries…).

No podem deixar aquesta gestió al primer que passi. Sovint alguns tendeixen a pensar que l’important és el Congrés del Diputats, el Parlament de Catalunya…i que la política local és fa sola, que és “lo de menos”. De fet és la que més ens afecta, o té un impacte més directe. Però deixeu-me dir una de les seves virtuts i vulnerabilitats de la política local.

Tal i com deia mon iaio Pepito: Al poble tots mos coneixem. Se que és una frase molt comú, però m’agrada recordar-la, perquè te un significat molt humà i honest. De fet quan voto al Congrés del Diputats, (al menys jo) no conec personalment als candidats. A les Municipals si, i molt. Per això se molt bé, que són capaços de fer uns, i els altres. També crec que a les tertúlies de bar la gent parla molt, i sovint és diu algun disbarat. Tot i que a l’hora de votar, no s’equivoca ningú. La papereta que tires a l’urna, és la que de tot cor creus que és la millor. La que més et convé.