Si volguéssim posar un titular a les passades eleccions generals, aquest podria ser “No passaran!”. Sens dubte l’entrada en escena de l’ultradreta espanyola ha provocat que el votant en general, i particularment el votant d’esquerres, hagi acudit en massa a les urnes, i hagi contrarestat els pronòstics que feien algunes enquestes d’una victòria del tripartit de dretes, atorgat al PSOE una còmoda victòria, tenint en compte la gran fragmentació política que hi ha actualment a l’estat espanyol.

No obstant això, si analitzem el nombre de vots totals que tenen a nivell estatal el bloc de dretes i el bloc d’esquerres, aquests estan pràcticament empatats amb uns 11 milions de vots cadascun. Això vol dir que els clars resultats amb els que l’esquerra ha guanyat les eleccions han estat més aviat pel repartiment d’escons i per la gran fragmentació del vot de dretes en 3 partits, que no pas per haver obtingut major nombre de vots. Si PP o C’s haguessin estat capaços de concentrar el vot útil, possiblement ara tindríem un panorama polític molt diferent.

En aquestes eleccions, Catalunya i el País Basc mengen a part. El discurs de repressió i atac contra el moviment sobiranista que fins ara s’ha practicat per part de bona part dels partits d’àmbit estatal, ha tingut els seus fruits, i els partits sobiranistes han trets les millors resultats fins ara en unes eleccions generals, aglutinant fins el 40% dels vots a Catalunya, un fet insòlit en unes eleccions generals.

Aquest cop l’ultradreta no ha passat, però més per circumstàncies del repartiment d’escons que per altres motius. Els 2,2 milions de vots de Vox aquest cop no han estat decisius, però podrien ser-ho en altres eleccions, com va passar fa poc a les eleccions andaluses. Veurem com evoluciona i quina força obtenen en les properes cites electorals.