En les darreres eleccions generals les Terres de l’Ebre, com quasi tot Catalunya, s’han tacat de groc. ERC ha estat la força més votada, ha guanyat a tots els municipis llevat de cinc, en aquestes eleccions històriques des del punt de vista que candidats que estan a la presó i a l’exili han estat elegits per la ciutadania. En primer lloc, una idea inicial plana de manera evident: no entén Espanya aquesta excepcionalitat i veu que malgrat la repressió estatal, tornem a triar els que ells han encausat?

Però fem la lectura de les xifres: Esquerra Republicana ha obtingut 34.179 vots, en uns resultats que dupliquen la segona força, el PSC. La divisió de vots entre el bloc sobiranista i l’unionista se salda amb quasi dos terços a favor del primer: 58.000 vots entre ERC, JxC i Guanyem, i 20.000 entre PSC, Ciutadans, PP i Vox. Aquests darrers, a més, sorprenen: 2.907. Hi ha quasi 3.000 feixistes a les Terres de l’Ebre?

A més dels 500 de Tortosa, una llarga llista de pobles tenen més de cent feixistes campant pels seus carrers: Alcanar, l’Ametlla, Amposta, Deltebre, la Ràpita, Roquetes, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona. Si fa unes setmanes parlàvem en aquest mitjà de memòria històrica i conciliació, què no rebentaria un partit que es planteja eliminar la democràcia social?

El PSC a les Terres de l’Ebre, al seu torn, només conserva el Mas de Barberans, Móra la Nova, Sant Jaume d’Enveja i Tivenys. JxC només ha guanyat a Arnes, una taca blava enmig la mar groga, una mena de poble d’Astèrix i Obèlix ebrenc.

Encara queden algunes rareses per comentar. Què ha succeït a Batea i a Corbera d’Ebre perquè de 2016 a 2019 hagen passat de votar PP a fer-ho per ERC? Un gran salt. Alfara de Carles i Godall han fet la transició des del PSOE, la qual cosa també és un passi de l’unionisme a la proindependència però no tan mortal com fer-ho de l’unionisme de dretes al republicanisme sobiranista.

Anècdotes a banda, les Terres de l’Ebre només s’han escorat una mica més cap a ERC que a 2016, en una transició que diu d’un territori que ha canviat el seu ADN. Del conservadorisme rural i la sensació d’aïllament, a l’obertura a Catalunya, l’ampliació del sentiment de pertinença i el progressisme republicà, si fem cas del que la gent vota.

Seran les eleccions en què vam votar els presos i en què els fatxes van entrar al Congrés. Vivim moments d’excepcionalitat política que s’ha instal·lat entre nosaltres. L’agitació continuarà però tant de bo amb justícia per als que no s’han revoltat per les armes, mentre que els qui defensen els que sí que ho van fer i van enterrar tot l’Estat en quaranta anys de dictadura, no pugen més a les urnes.