L’amic i activista, Enrique Lange, canareu de naixement i planer per amor, m’envia per correu electrònic la darrera estadística de la Renda Familiar Disponible per municipis de més de 5000 habitants a Catalunya. Les dades no sorprenen, anys darrera any, i sobretot, des de l’inici de la crisi Inmobiliaria a l’any 2018, els municipis de les comarques del Montsià i Baix Ebre es situen sempre en el “top ten” de les poblacions amb menys riquesa de Catalunya. Un mal endèmic, un problema major, un desastre sense final. El despoblament s’accentua, poc a poc, a ritme constant, sense presa però sense pausa. Tot i així, aquest tema el deixaré per a més endavant. Avui toca eleccions Generals i la meua particular porra dels resultats electorals per al proper 28 abril.

Tinc clar, i ho tenia abans que les enquestes ho afirmessin que el partit guanyador tan a Espanya com a Catalunya serà el PSC-PSOE, al voltant de 150 escons. El fet, és que Sánchez ha jugat una carta que cap partit més no ho ha fet, i és el de la moderació i la centralitat. Per altra banda, la por que genera la ultradreta de Vox i els discursos homònims dels seus rivals PP i Cs, mobilitzarà a molta gent acostumada a votar a ERC, JxCat, i Podem a que aquest cop trien l’opció del PSC-PSOE. El “no Pasaran!”, avui en dia, encara té molta força en el pensament racional de molts votants catalans i espanyols. El vot de la por existeix, i molt que existeix! Per altra banda, els partits sobiranistes haurien d’entendre que no es pot viure amb conflicte permanent. El dia a dia s’imposa: les factures de la llum, la hipoteca, les pensions. No només d’estelades viu el poble i molt menys de repúbliques utòpiques.

La segona posició serà per al PP, liderat per Casado, però ull !! en prou feines arribarà a 80 escons. Vox, atrau i sedueix. El seu discurs enamora a molta gent i molts se senten identificats. Sí, són d’extrema dreta. Però algú veu cap diferencia entre el discurs de VOX, PP i Cs. Jo no, almenys durant la campanya electoral. Fins i tot PP i Cs van a remolc de les propostes de Vox. I al final, la gent acaba votant a l’autèntic i genuí mai a la marca blanca. La qual cosa em fa pensar que Vox superarà a Ciutadans. Què és per tremolar? Probablement, però una dada curiosa, el vot de dreta a Espanya, sempre ronda el 50 per cent del vots. És a dir, aproximadament entre 8 i 9 milions de persones. Simplement, curiós, en un país on no arriba a 100.000 persones que declaren ingressos superiors a 150.000 euros. Alguna explicació? Fàcil, l’esquerra d’aquest país és molt mediocre i, sobretot, demagògica. Amb una bona argumentació els partits de dreta espanyola no haurien d’arribar a 1 milió de vots, per molt de mitjans de comunicació que dominen i controlen.

Respecte al vot sobiranista, tot i que segurament les enquestes sobredimensionen els escons d’ERC. Aquests darrers, aquesta vegada deixaran en un pam de nas a Jxcat. La lluita fratricida entre les dos opcions polítiques arriba al seu fi, amb un vencedor clar. El guanyador d’aquesta guerra particular a curt i mitjà termini, sens dubte, serà la formació liderada per Junqueras. Sobretot, gràcies al recolzament per part dels mitjans de comunicació i poders ocults que no volen sentir parlar més de Puigdemont. La República pot esperar, Roberspierre va morir guillotinat pels seus. La meua porra a ERC serà 10 escons. Els PSC a Catalunya s’emportarà el gat a l’aigua, JxCat té molta faena per reconstruir el seu espai natural.

Per acabar, la meua porra particular d’aquestes eleccions. Podem, va deixar escapar la seva oportunitat en el seu moment. Segurament, es convertirà en un partit residual com va ser “ Izquierda Unida”. L’esquerra autentica i genuïna no aprèn mai. I la sorpresa potser, el PACMA, amb dos o tres diputats. El partit animalista ho té difícil però no impossible. La mentalitat de la gent va canviant i cada cop hi ha més gent sensible amb els drets dels animals. Nous pensadors i nous estudis científics donen arguments a votar-los. A més a més, és pot convertir en el partit refugi d’aquells que estan cansats de la confrontació i entenen que la política és l’art de la negociació i no pas del enfrontament continuat. I com deia la cançó de la Companyia Elèctrica Dhama : La gent vol viure en pau, però quatre desgraciats no ho deixen. I si algú no li agrada la meua porra cap problema, pot fer la seua.

Economista.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre