L’evolució de l’economia és la principal força de les migracions, el creixement de l’economia i el canvi estructural cap a una societat plenament industrial. L’any 59 va ser el punt de ruptura fonamental dins el franquisme i va suposar el transit d’una política amb ideal Autàrquic a una economia més oberta de mercat, el règim l’anomenava “desarrollista” i els resultats més visibles varen ser els processos d’industrialització concretats en grans polígons fets a les grans ciutats que provocaren grans moviments de gent que es van sentir atrets per aquest fenomen.

Les migracions han estat impregnades d’un entramat de relacions molt amples i complexes a on s’expressen, des de factors econòmics, politics, familiars, jurídics o religiosos. La que va arribar a Catalunya al ser majoritàriament castellana parlant va crear inquietuds des de l’any seixanta pels efectes que podia tenir per la identitat catalana. És per això que amb els aires de canvi polític que estem patim cap al neoliberalisme es comencen a sentir i llegir en les xarxes, coses que feia temps estaven superades, o ho creiem. Sentir que la migració va venir a Catalunya per aixecar-la econòmicament o que sense ella no seria el que és, són afirmacions que no són certes però que tampoc són mentides, el que vull dir que no es poden fer a la lleugera, traient les frases del context ens col·loquem en una zona grisa que és molt còmode pels neoliberals feixistes que és d’on treuen els seus resultats.

Voldria que la gran majoria hagués llegit dos assajos molt interessants sobre la migració, un de l’autor Paco Candel , els altres catalans i l’altre d’en Manel Cruells, Els no catalans i nosaltres, el primer emigrant i el segon autòcton la cara i la creu d’una mateixa moneda, Catalunya. El Candel considerava que lluny dels seus orígens es varen trobar lligats a Catalunya per la necessitat i és per això que s’acabaven considera’n catalans i que no eren igual que els d’origen, tampoc tradicionals però si eren els altres catalans i veia una integració natural sense conflicte en un procés complexa, a més afirma que són catalans fins a cert punt i no són catalans fins a cert punt. Per ell els emigrants amb el seu treball varen engrandir Catalunya i va donar una importància vital a l’idioma assenyalant que aquests han de fer l’esforç de parlar el català. D’altra banda el Cruells nacionalista radical Català diu que no existeixen els altres catalans, que se n’és o no se n’és i per ell no era un sentiment racial sinó cultural per tant devien assumir la cultura, l’idioma i que la pluralitat de la societat era la mort de Catalunya Creia que la integració era que una comunitat es dilueixi dins una altra afirmació clara que els emigrants s’havien d’integrar a la societat catalana i que els altres catalans havien de ser els primers. Que aquest havien de fer un esforç per guanyar-se als catalans a més de fer un esforç per abandonar l’afecció per la seva terra que els va dur la gana i la misèria i tinguessin més afecció per la terra que els havia permès prosperar.

Aquestes dues visions de Catalunya és complementant i ens diuen que és una societat viva i activa que tira endavant amb unitat, però la migració que ens ha de preocupar és la que va fomentar el règim colpista del franquisme, la que va construir milers de pisos de protecció oficial de dimensions reduïdes i que gairebé no tenien els serveis mínims en les àrees de les grans ciutats, creant guetos per dividir i potenciar l’odi cap a Catalunya que el regim va anomenar “el chabolismo vertical” i que després de tants anys ha donat els seus fruits, els progenitors dels primers són els que integren partits de nova creació que segueixen en voler dividir la societat i impregnar-lo d’odi. Fins quan? Que tingueu un bon dia.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre