Un dels patrimonis naturals del delta de l’Ebre més impressionants és la població de nacres a les badies, especialment als Alfacs. Ja fa uns quants anys a l’IRTA vam fer un primer estudi i ens vam trobar amb l’agradable sorpresa que teníem uns 80.000 exemplars concentrats sobretot al davant de la Punta de la Banya.

Un autèntic bosc de nacres que era la segona població més gran a nivell mundial! Es tracta d’una espècie Mediterrània protegida per la Directiva hàbitats de la Unió Europea i per la nostra legislació, que ara està amenaçada d’extinció…

En els darrers anys s’ha complicat molt la cosa amb una epidèmia d’un protozou que l’ha infectat i l’està fent desaparèixer de la majoria de llocs de la Mediterrània. Les badies del delta s’estan convertint en un dels últims reductes de la població mundial, però no hi ha garanties que no acabi sucumbint també a la malaltia.

Cal que les administracions facin tots els esforços per preservar aquesta fantàstica espècie, i aconseguir que el delta de l’Ebre sigui un refugi que després es pugui utilitzar per recuperar l’espècie en altres indrets de la Mediterrània. En aquesta estratègia l’IRTA està jugant un paper important.

També faig una crida als ciutadans perquè s’impliquen en la seva conservació, evitant navegar en zones de poca profunditat que poden trencar les closques amb els motors de les barques, i evitant la seva recol·lecció és clar, o alertant l’administració si n’apareixen de mortes o si algú les està perjudicant. És un tresor natural que hem de preservat a tota costa, si desapareixen serà una pèrdua irreparable pels que hi som ara i per les futures generacions.

Investigador del Programa d’Ecosistemes Aquàtics.