Adés s’han publicat articles sobre el despoblament del territori que cal llegir amb atenció, perquè ens afecta directament.

L’èxode del camp a la ciutat és un fenomen global que ja afecta bona part del planeta.

Catalunya pateix un notable desequilibri entre comarques que cal revertir. I a les Terres de l’Ebre, ho sabem millor que ningú.

Sobretot a partir de la dècada de 1960, el progressiu abandonament de les poblacions rurals i l’èxode cap al  nord, a la Catalunya més industrialitzada, ha comportat que hi haja una Catalunya buidada, de la qual formem part, malauradament.

Sobretot als pobles de l’interior, la manca d’oportunitats causa un degoteig de població jove cap a Tarragona, cap a l’àrea metropolitana de Barcelona o, fins i tot, cap l’estranger. Hi ha molt de capital humà format que malauradament se’n va del territori i això és un problema cabdal. I jo crec que també estructural, si no s’hi posa remei.

L’Europa de la qual formem part té moltes regions rurals, però en molts països desenvolupats tenen una xarxa de ciutats mitjanes o petites on és possible viure i treballar, perquè hi ha desenvolupament, infraestructures, serveis i recursos. És a dir, s’hi ha construït una xarxa territorial més equilibrada que a Catalunya.

Per exemple, el transport públic i la xarxa de comunicacions s’hi han planificat per facilitar l’accés a la formació, al treball i al lleure des de diferents territoris. S’hi ha fet polítiques per fomentar la cohesió i la interconnexió de subàrees i regions. El medi urbà i el medi rural s’hi complementen.

Segons la FAO, la concepció tradicional que distingia clarament entre món rural i món urbà s’està revisant a favor d’un sistema regional, nacional i internacional més relacionat des dels punts de vista econòmic, social, cultural i ambiental.

El desenvolupament de les comunitats rurals depèn molt de les dinàmiques i activitats dels centres urbans que hi ha a prop.

Així, caldria establir vincles econòmics i solidaris forts entre el medi rural i l’urbà. També, necessitem diversificar i potenciar activitats no agrícoles en el medi rural: és un dels principals reptes de l’equilibri del territori.

Caldria posar en valor les capacitats i les potencialitats de l’àmbit rural en relació amb el medi urbà amb una visió més integrada. Caldria aconseguir un equilibri dins d’un sistema que potenciés més la complementarietat que la diferència.

Catalunya ha d’arribar a ser una malla territorial contínua i funcional.

Per exemple, l’acabament de l’A7 o Autovia de l’Interior des de la Jana fins a Hospitalet de l’Infant ha de ser una prioritat de política general. A més, hi hauria d’haver una bona connexió amb les carreteres interiors ja existents.

És imprescindible potenciar l’ancoratge dels joves al territori i facilitar el retorn dels que han hagut de marxar, amb la millora de prestacions en recursos socials, infraestructures de transport i comunicació, foment de l’autoempresa i del teletreball, economia verda, reforma de l’agricultura, ramaderia, forestal, artesania, oficis tradicionals, etc.

Els territoris eminentment rurals no hem de ser només un lloc on passar les vacances o fer-hi visites de cap de setmana. Hi ha qualitat de vida, hi vivim i hi treballem moltes persones i volem continuar-ho fent.

No som només un paisatge, les persones que hi volem viure ho hem de poder fer en igualtat d’oportunitats. S’ha de diversificar l’economia tenint en compte valors, recursos naturals i idiosincràsia local. Cal entendre la protecció del medi ambient com un conjunt entre paisatge, flora, fauna, recursos humans i materials. Per aconseguir l’equilibri, és imprescindible el consens amb el territori.

Ni malbaratament de recursos naturals ni lleis restrictives mal enteses,  cosa que sovint bloqueja el desenvolupament d’activitats.

Per resoldre la manca d’infraestructures i serveis actual es necessiten polítiques de discriminació positiva. Sobretot calen mesures d’exempció fiscal, facilitats d’habitatge per a la vinguda de famílies, diversificació econòmica i la instal·lació d’empreses d’altres sectors que no siguin només el primari. Si l’aigua està aquí, que les empreses que en necessiten s’instal·len aquí. Si la producció d’energia està aquí, que vinguin aquí.

La joventut formada ha de poder invertir la formació rebuda al territori. S’ha de fer el possible perquè aquells que han marxat puguin tornar, perquè hi trobaran les prestacions socials i les oportunitats de desenvolupament que ara hi manquen.

Per exemple, tenim les nuclears i la majoria de parcs eòlics al territori, però no tenim cap exempció ni facilitat per part d’ENDESA per eixamplar la xarxa elèctrica o per a noves empreses o instal·lacions.

L’equilibri territorial seria positiu per a tot Catalunya, ja que amb una demografia més repartida es resoldrien bona part dels problemes que comporten les grans concentracions de població i, alhora, el despoblament del territori.

És imprescindible una fiscalitat favorable, suport directe objectiu a les empreses i la creació d’àrees d’oportunitat que afavoreixin projectes d’investigació i d’emprenedoria.

Caldria programar una formació professional estretament lligada al a la diversificació econòmica.

La Catalunya moderna té una important assignatura pendent: aturar l’èxode juvenil i reequilibrar des del punt de vista demogràfic i econòmic el territori.

Ens hem de posar d’acord a construir un país equilibrat i diversificat des del punt de vista territorial i demogràfic. Hem d’emplenar la Catalunya buidada per assolir una Catalunya plena.

Filòloga.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre