Figa, cony, parrús, xona, peix, petxina, clòtxina, xixi, cotorra, conillet, pastisset, paracota, carxofa, pataca, nyora, gírgola, flor, bacora… i molts més fruits de la terra i de la mar, una extraordinària diversitat lingüística per anomenar la vulva, la protagonista d’aquest article. I no des d’un punt de vista de les varietats dialectals sinó des de la necessitat d’autoconeixement del cos  i de la sexualitat de les dones.

Al 30 Minuts de TV3 de fa un parell de setmanes van emetre “El sexe ignorat: desaprendre per aprendre de nou”, en aquest programa la televisió pública posa de manifest el desconeixement que moltes dones tenen del propi cos i de la seua sexualitat, de com es relaciona encara el sexe amb la reproducció i com els genitals femenins i el plaer de les dones són considerats un tabú, i ja no estem per tabús que som al segle XXI. També es mostra la necessitat d’un autoconeixement del cos i de la sexualitat de les dones, amb la corresponent autoestima i empoderament que això els genera. Un programa que encara podeu  recuperar a TV3 a la carta, molt recomanable també per veure en família o per passar-lo a l’alumnat.

Al programa apareixen les Mandràgores, un projecte que neix el 2016 amb la voluntat de contribuir en l’educació sexual i afectiva d’adolescents, joves i dones, des d’una perspectiva feminista, a través de tallers, xerrades i més coses amb l’objectiu de fomentar la transformació personal i col·lectiva. Tan senzill com posar-se un espill entre les cames i observar, escrutar i reconèixer visualment el clítoris, els llavis majors i menors, la uretra, la vagina, el perineu i l’anus. Però no només això, sinó saber descobrir el plaer que una mateixa es pot donar, viure la masturbació feliçment, gaudir del sexe i de la vida. Les podeu trobar a mandràgores.cat.

Cal amb urgència una educació afectivosexual a les escoles i als instituts, els nostres adolescents tenen com a referent de la seua vida sexual la pornografia, on la dona exerceix una posició de submissió, de dolor i de servei al plaer de l’altre però no al propi. Les noies desconeixen el propi cos i com es poden donar plaer, els nois no saben preguntar a les noies què els agrada, com volen tenir les relacions uns i altres… Un referent de l’educació sexual és la Rosa Sanchís, al País Valencià, podeu consultar el seu blog “Karícies”.

No acostumem a parlar de la nostra sexualitat, com ens masturbem, què ens agrada més o menys en una relació sexual… El plaer és una font de bona salut i d’alegria vital, així que xiques, cames obertes, espill enmig i  a explorar la vulva i a gaudir del poder de descobrir-nos, de sentir el goig de l’orgasme, que entre tanta lluita també hem de saber trobar el temps del delit.

Filòloga.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre