???? Tinc molts interrogants. Em passa sovint, els arbres de la quotidianitat no em deixen veure el bosc de la vida. De vegades un excés d’informació deforma la realitat viscuda.

Abans de continuar: Crec que no s’han de donar aquelles batalles que pots perdre. No s’han de regalar victòries que no tenim, ni s’han d’assumir derrotes que no ens mereixem. Però les batalles no les triem la gent. Continuo. ¿¿¿¿Tinc molts interrogants

Prendre distancia: Mirar de lluny el bosc, és una bona manera de redescobrir l’arbre. La distància física i emocional, ajuda a la imparcialitat dels judicis.

Imparcialitat o neutralitat? No són el mateix. Una distància emocional pot ajudar a diferenciar. Mirem Veneçuela; em serviria qualsevol altre país amb una confrontació política. L’estat Veneçolà és neutral? No cal respondre: Cap estat és neutral, representa una determinada correlació de forces, fets, tradicions, identitats, majories i com no interessos gens neutrals; governats per una gent amb ideologia gens neutral. Per tant no és ni neutre ni neutral.

Quan Maduro argumenta que l’oposició va contra la “Veneçuela Bolivariana”, té raó. Si argumenta que els espais públics han de ser neutrals, no té raó. De facto condemna a l’oposició al silenci mentre l’estat bolivarià utilitza els seus símbols amb l’argument que són símbols de l’estat i per tan neutrals. Si prohibeix els símbols amb l’argument de la neutralitat deixa de ser imparcial. A Veneçuela s’ha exigit a la “Assemblea Nacional” que sigui neutral i lleial amb l’estat. Curiós i gens imparcial.

La llibertat i la democràcia no es basen ni en la neutralitat ni en la indiferència. Es basen en la pluralitat i la igualtat de drets. Els espais públics són on la llibertat i la pluralitat deuen estar garantits perquè si no la llibertat i pluralitat quedarien relegats a l’espai privat.

En període electoral el que cal garantir és la imparcialitat en l’espai públic. Imparcial seria demanar que, ja que s’exhibeixen uns símbols es garanteixi l’exhibició dels contraris.

Això que s’entén tant bé per a Veneçuela, no s’entén per aquí?

En període electoral es poden exhibir en llocs públics els símbols de l’estat, els símbols de la monarquia. Són neutrals? No importa, són legítims i per tant s’han de poder exhibir. Com s’han de poder exhibir els contraris. Prohibir els que qüestionen el règim trenca la imparcialitat i la pluralitat aquí i a Veneçuela.

Per què la gent veu tan natural que es prohibeixin símbols dissidents en període electoral? Perquè ens han fet creure que l’estat i les majories tenen el patrimoni de l’espai públic. La frase de Fraga, “la calle es mía“, era l’apropiació per part del ministre de l’interior de l’espai públic i de les llibertats. Conquerir l’espai públic per la pluralitat i la llibertat, va ser una conquesta democràtica.

El Problema és que la Generalitat forma part de l’estat, també és un poder i tampoc és neutral. La imparcialitat en període electoral requeriria que tots els poders de l’estat garantissin la pluralitat als seus espais. Negar això és negar legitimitat a una de les parts. El democràtic seria demanar que al costat dels llaços poguessin exhibir-se símbols unionistes en igualtat de condicions. Negar drets no és cap solució.

Per seguir exhibint els símbols unionistes i alhora negar els altres, han de parlar d’una “neutralitat” que parla de “lazos“, deshumanitza, des-legitima i finalment prohibeix i anul·la.

A Veneçuela en aquests moments també s’enfronten dos poders. Un el govern de Maduro , l’altre l’Assemblea de Guaido. La sortida no es cap de les “neutralitats” enfrontades. La sortida és sempre la pluralitat, la imparcialitat, la llibertat, la democràcia. I Votar. I Votar. I votar i tornar a votar.

Els arbres són arbres aquí i a Turquia. Prohibir-los pot acabar amb el bosc. Sense bosc no hi ha democràcia. Aquí o a Veneçuela.

Metge. Exdelegat del Govern a les Terres de l’Ebre i exdiputat al Parlament de Catalunya.