Fa poques setmanes vaig tenir l’oportunitat de donar una ullada a un interessant estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili, i en concret per la seva Càtedra d’Economia Local i Regional

Uns dies abans de tenir accés a aquest estudi vaig sentir un polític del territori que es vanagloriava de que l’índex d’atur a les Terres de l’Ebre s’estava reduint substancialment. Aquest polític “venia” com una dada vertaderament positiva el fet de que els darrers anys la taxa d’atur s’hagi reduït gairebé un 20 %.

Quan vaig sentir aquesta exposició, ràpidament vaig pensar que això sol podia tractar-se de pur funambulisme polític, ja que a poc que es conegui la realitat del nostre territori, una millora de la taxa d’atur únicament podia provenir d’una caiguda de la població activa. És a dir, d’una disminució de la població en edat de treballar que està treballant o que està buscant feina de forma activa.

Quina poca vergonya o quina manca de coneixements tenia el personatge !!

Deixant de banda la meva ja habitual queixa front als que tracten els ciutadans com si fóssim idiotes, o sense ser conscients de que ells mateixos ho son, el cert és que, efectivament, els darrers anys a les Terres de l’Ebre hi ha hagut una reducció important de l’índex d’atur, però per un motiu certament preocupant: Per l’envelliment de la seva població bàsicament motivada per “una emigració selectiva persistent”, en paraules literals extretes de l’estudi de la URV al que m’he referit en anterioritat.

L’Estudi de la URV també posa com a causa certa pèrdua de població immigrant estrangera, però al meu parer, i a diferència d’aquest darrer fet que es tracta d’un fenomen conjuntural agreujat per les nostres pròpies dolències (A perro flaco todo son pulgas), la emigració selectiva persistent dels nostres joves és un fenomen ja estructural i crònic del nostre territori. Ja portem molts anys perdent població jove que per manca d’oportunitats laborals traslladen la seva residència
allí on troben feina

Al meu darrer article vaig voler parlar de com fer Tortosa gran.
Al meu parer, l’única manera de fer-ho amb garanties d’èxit és fer una aposta valenta per la indústria.
Sense dubte es tracta d’un “tractament de xoc” no exempt d’efectes secundaris, però que podria donar resultats positius a mig termini si s’aplica de forma planificada a diferents municipis de les Terres de l’Ebre.

Per no quedar-me en el “què” i passar a concretar el “com”, plantejo que els nostres Ajuntaments es converteixin en els vertaders impulsors de la creació de llocs de treball d’una forma realista i efectiva; però no fent allò que tant els agrada i que consisteix en crear llocs de treball públic que després trien a dit.

Plantejo que els ajuntaments inverteixin més del 50% del total del seu pressupost per a inversions (Capítol VI de despeses) en la compra dels terrenys que l’INCASOL té totalment buits i a la venda als seus municipis, per acte seguit RAGALAR aquests terrenys a les empreses que es vulguin implantar, tot prioritzant a les que generin a major nombre de llocs de treballs. Al principi potser fins i tot caldria bonificar durant un temps i al 100% les quotes de l’IBI d’aquest terrenys i altres impostos i taxes municipals, però l’interès general i els evidents beneficis a la població local a mig i llarg termini justificarien totalment unes mesures que, avui per avui, son ja d’EMERGENCIA TERRITORIAL.

Advocat.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre