Ho confesso sóc un delinqüent. No parlo de fets menors. Parlo d’una conspiració històrica. Formo part d’un col·lectiu que cada poc es dedica a organitzar-se per delinquir. També confesso amb perplexitat infinita, que no ho he triat. Som uns quants milions que sense saber com ens anem trobant al bàndol dels “delinqüents” o si mes no dels sospitosos. La veritat és que mai m’he sentit definit per una sola paraula. La meva identitat no es conté en un cognom, ni en un territori, ni en una llengua, ni en una classe social, ni en una afició. No em sento doncs nacionalista, però tampoc vull que em dictin quina ha de ser la meva identitat, que em neguin la llengua o em dictin aficions. Sense haver-ho triat sóc català. I això és greu. Sense triar-ho, parlo una llengua, no m’han educat , ni en la “hidalguia“, ni en la “hombria“, ni en la “virilidad“, ni en “orgullo”, ni en “la tauromàquia” ni en la “unidad de destino“, ni en las “setecientas mil copas“. Sense triar-ho. Simplificant diré que he triat ser del Barça i ser demòcrata.

Assumeixo, com demòcrata, que els representants triats per la majoria em representen. Si mes no representen a la majoria del col·lectiu del qual formo part. Resulta que aquests representants tots estan sota sospita, molts són delinqüents convictes i confessos, altres fugits, exiliats. Tots excepte dos. Puig i Cadafal, Prat de la Riba, Macià, Companys, Irla, Tarradellas Pujol, Mas, Puigdemont. No acaba aquí la cosa, els presidents d’entitats catalanes empresonats no es queda en els dos Jordis, n’hi ha molts. Fins i tot un president del Barça afusellat; els d’imputats, no es queda curt. Recordo Rosell, el comparo amb els Florentinos. Res a dir.

Hi ha altres col·lectius que presenten un currículum igual. Cal diferenciar aquells que són col·lectius formats per delinquir, com el KKK o la màfia i aquells que són criminalitzats. Col·lectius polítics, ètnics, culturals que són presentats com delinqüents o com insolidaris o com “ladrones de cuatro manos” perquè posen en perill l’hegemonia i poder d’altres col·lectius més poderosos .

Hi ha molts d’exemples històrics. La criminalització i deshumanització l’han patit col·lectius ètnics, com gitanos o negres, col·lectius nacionals com els armenis o Bosnians, col·lectius nacional-religiosos com els jueus. Tots amb conseqüències tràgiques. No dic que estem aquí. Dic clarament que hi ha una clara criminalització, deshumanització i desprestigi d’una determinada identitat política i cultural. Dic clarament que històricament això és molt perillós. Cal aturar-ho. Que demà ningú s’hagi de preguntar com no ho vam aturar?

O som un col·lectiu de conspiradors històrics que s’organitzen periòdicament per delinquir. O formem part d’un col·lectiu que el poder criminalitzà perquè li fem nosa tal com som. O delinqüents i criminals o criminalitzats. Aquesta pregunta també estarà present a les eleccions del 28 A. La criminalització està poderosament en marxa. Cap demòcrata pot eludir la resposta. Abstenir-se de contestar és molt perillós. Votarem.

Metge. Exdelegat del Govern a les Terres de l’Ebre i exdiputat al Parlament de Catalunya.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre