Estem en un món ultraconnectat, però estem més ben o més mal informats que abans? Tenim més opinió propia ara que abans?

Hi ha moltes persones addictes a les xarxes socials, però més entre els joves o entre els grans? Es considera Vostè un ionqui de Facebook, Twitter, Instagram, Whatsapp, etc.? Quant de temps hi passa al dia? Quantes coses deixa de fer perquè usa el temps lliure a navegar o xatejar?

Filtrem els missatges o les notícies que rebem segons la font o el mitjà de procedència? S’han plantejat mai que cal diferenciar entre mitjans periodístics seriosos i propaganda o difamació? Quins mitjans coneix i consulta a través de la xarxa? També en llegeix en paper?

En general, sabem diferenciar entre el que publica la premsa groga, la televisió dels grans titulars, de la premsa i dels mitjans amb informació elaborada contrastada? Filtrem, debatem, qüestionem, contrastem l’allau d’informació que constantment ens arriba? O bé ens ho empassem tot sense digerir o qüestionar res?

Reenviem notícies per les xarxes socials? Però, ens parem abans a pensar si poden ser veritat o mentida? Rumiem abans les conseqüències dels nostre clics? Ens adonem que sovint ens empassem una trola fora de context abans que una notícia contrastada i elaborada?

Conservem el sentit comú després d’introduir-nos a les xarxes constantment? O, com més hi som, més poc selectius ens fem.

És veritat que la gent el que demana més són programes de baixa qualitat moral o ètica? Quins són aquests programes, segons vosaltres? Què ha existit abans, l’oferta o la demanda, de teleporqueria? Qui ha creat aquests subproductes televisius i amb quina finalitat?

Tots els tertulians dels programes de debat són entesos en alguna cosa o sovint són quatre arreplegats vociferants i maleducats que només busquen l’escàndol o volen afavorir algun grup de poder? Quins debats us aporten i us fan pensar i quines tertúlies només són un fangar?

Tornem als arguments de bons i dolents, del blanc o negre? O sabem veure el detall, el matís, els grisos que sovint té la realitat explicada a través de la noticia o l’article d’opinió? Quins opinadors són creïbles per a vosaltres i quins són simples titelles al servei de grups polítics o de l’escàndol?
Per què creieu que alguns mitjans donen altaveu a corruptes, a difamadors professionals, a personatges de dubtosa reputació que només cerquen l’escàndol i la notorietat gratuïta?

Què trobeu? ¿Reculem cap al primitivisme o evolucionem cap a la maduresa intel·lectual, gràcies al gran volum de soroll mediàtic i notícies que ens aboquen per terra, mar i aire? Sabem destriar el gra de la palla? Sabem trobar les fonts d’aigua potable enmig de tantes basses d’aigua tèrbola?

Fins a quin punt estem intoxicats amb informacions falses i fins a quin punt podem evitar-ho?
Hem arribat ja a la mena de societat de persones alienades que George Orwell retratava a la seua famosa obra 1984?

Hi ha un Gran Germà que tot ho veu i que tot ho controla? Que ens fa veure el món a través del seu filtre i que, en canvi, ens oculta tot allò que no interessa al sistema?

Les lectores i els lectors que hi tingueu alguna cosa a dir, podeu contestar la vostra opinió sobre algunes d’aquestes preguntes o plantejar-me’n d’altres.

Només volia que ens qüestionèssem tot això.

Filòloga.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre