El passat 8 de març vam tornar a viure una vaga general feminista amb majúscules. A les Terres de l’Ebre, als Països Catalans, a l’Estat espanyol i al món la mobilització per reivindicar la igualtat real entre les persones ha estat massiva, milions de dones hem sortit al carrer. Dic que vam tornar perquè al 2018 ja vam viure una vaga el Dia Internacional de les Dones Treballadores amb una gran participació arreu, també. L’any passat es parlava de l’efecte “manada”, del rebuig a les agressions masclistes i a les resolucions judicials injustes i al fet que sovint es culpabilitza la víctima com a punta de llança de l’èxit de la mobilització. Però no era només això.

Alguna cosa està passant, alguna cosa important, i és que les dones ens organitzem no només perquè estem fartes de tantes desigualtats, els mil motius per fer vaga, sinó que anem més enllà, vers una revolució que busca trencar amb l’ordre patriarcal, racista, colonitzador, capitalista i depredador de la vida en el nostre planeta. Volem una altra forma d’entendre el món i de relacionar-nos. I és amb la força col·lectiva que les feministes avançarem cap a les nostres propostes, passar a ocupar una centralitat que ens obri espais per aconseguir canvis.

La jovenesa de moltes de les participants de la vaga feminista és un indicador claríssim que anem cap a aquest canvi. Venim de lluny, ja són molts els anys de lluita i s’ha anat avançant, però queda tant encara. Les jóvens ho viuen, perquè pateixen agressions normalitzades, “no n’hi ha per a tant” diuen alguns, i no estem disposades a ser submises, a suportar tota la càrrega de les cures i del treball domèstic, a cobrar menys pel mateix treball… la llista és llarga i ja la vam explicar en els motius de la vaga. La reflexió és que s’està produint un canvi important, un clam global, d’arreu del  món que reclama sentit comú, així de senzill? Potser sí. Haurem d’estar amatents.

Per què diem que cada dia és 8 de març? Perquè no ens quedem només amb la reivindicació al carrer, perquè la lluita feminista la fem cada dia de la nostra vida, amb la nostra manera de viure-la. I el més bonic de tot és veure tantes jóvens empoderades, valentes, lluitadores, combatives que volen viure sent elles qui controlen els seus cossos i les seues vides i que tenen molt present que hi ha qui vol el control social dels seus cossos i les seues vides, i contra això lluiten, i se saben fortes, ja que han descobert que juntes som més fortes.

Filòloga.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre