Aquell dia havia estat per al Jaume un dels que l’omplien de satisfacció i li confirmaven la passió que sentia per la seva professió, malgrat els anys que portava exercint-la i alguna emprenyada que s’emportava de tant en tant.

A l’inici de curs, en planificar-lo, havia pensat que era una bona idea recuperar una de les novel·les que es trobaven ja entre els clàssics: Rebel·lió a la granja, de George Orwell.

L’havien estat llegint a classe a estones, per comprovar-ne la comprensió. Orwell presenta els animals d’una granja, els quals es rebel·len contra el seu amo, alcohòlic, que no compleix amb les cures que requereixen. Són els porcs els que es posen al davant de la rebel·lió, seguits per totes i cada una de les espècies. Gràcies a la cooperació de tots aconsegueixen fer fora el tirà. L’autor aprofita l’obra per fer una crítica al sistema comunista soviètic, perquè els nous cabdills acaben convertint-se en allò que havien rebutjat.

El Jaume havia tingut alguns dubtes sobre si la temàtica atrauria el seu alumnat, més interessat en altres temàtiques, però la classe que havia destinat per comentar-lo el va sorprendre gratament. Un noi de la darrera fila, d’aquells que sembla que va de tornada de tot, que no havia mostrat, fins llavors, interès per res del que es deia entre aquelles quatre parets, va aixecar la mà:

― Jaume, no creus que Orwell hauria pogut escriure la novel·la actualment?

El Jaume el va mirar amb l’interrogant dibuixat a la seva cara.

― Me n’adono que cada vegada que hi ha eleccions, siguin municipals, autonòmiques o estatals, tots els partits volen arrabassar el poder a qui el té acusant-lo de decisions dolentes, males gestions, fraus…, però que, quan l’obtenen, ells es comporten igual… Com els porcs, doncs.

― Home, mirant-ho així…

― I la resta d’animals… Fixa´t en les ovelles ―tot un ramat―, que no paren de repetir una vegada i una altra les consignes que altres escriuen, sense preguntar-se què estan dient. O en el cavall, que creu tot allò que els porcs li manen, tingui o no tingui sentit, amb una percepció molt qüestionable de la fidelitat al partit. O la pobra gossa, que té l’esperança que la nova vida a la granja sigui plàcida i feliç mentre els seus nous amos li prenen els seus cadellets per convertir-los en éssers agressius i violents que els serveixen d’escut i acaba desmoralitzada, havent de fugir de casa seva mentre contempla de lluny com aquesta es va enfonsant a poc a poc.

― I davant d’aquesta situació descoratjadora, Pau, què creus que hem de fer? Hem de tirar la tovallola?

― Què dius, profe! Ni pensar-ho. No hem de deixar mai de rebel·lar-nos, res de baixar el cap!

El Jaume va sortir de la classe amb un somriure i un pensament esperançador: no sempre els que més pensen són els que més estudien.