Les Quinquennals d’Alcanar i Ulldecona, igual que les Sexennals de Morella, són unes festa prou conegudes. Les d’Alcanar se celebren els anys que acaben en 4 i en 9, això vol dir que 2019, toquen!!!! Els canareus i canareves coneixen una regla no escrita, abonada pel temps i pel costum, que les festes de maig són les dels Bous; les de l’agost, més bous i ball a la vora de la mar, i les de l’octubre, les del Remei, les més calmades i culturals, per a les quals les associacions es guarden els cartutxos dels esforços esmerçats en activitats participatives.
Qui més qui menys sap que les del Remei van començar el 1939, fa 80 anys, en tornar a comprar, per subscripció popular, la marededeu que s’havia cremat a la Guerra Civil. Algunes veus plantegen que és un símbol franquista més, però res més lluny que mesclar devocions lliures amb la preservació de la memòria històrica.
Durant la Guerra Civil als democristians independentistes o sobiranistes els va anar prou malament, els arribaven les hòsties, i no és cap joc de paraules, de banda i banda: del genocidi franquista i de la purga anarquista o comunista. El país dona per a beats i menja-capellans, no és cap novetat. I quan hem arribat a l’etapa de reclamar la recuperació de la memòria històrica, val la pena que ho fem amb equanimitat.
A Alcanar mateix, davant l’església, el monòlit de los “caídos por España” amb noms i cognoms es va convertir en un homenatge a tots els caiguts durant la Guerra Civil, sense noms. Reconciliació, ras i curt. A Tortosa tant d’aligot al riu ho fa més complicat però la solució ha de ser la mateixa, fer una cosa que acomode totes les sensibilitats i deixar-ho en un monument que recorde la guerra per a no repetir-la.
No oblidaré mai de la vida la declaració d’una dona franquista a propòsit de la cerca de familiars a les fosses comunes, qui proposava no tocar-les: “Ahora que los habíamos perdonado”, és a dir, que la transició la veia com conformar-se davant la democràcia. I això és el que no es pot perdonar, que ens escatimen la memòria, els cossos dels nostres familiars, siguen capellans o milicianes. Qui ha dit que només es revisen fosses de republicans?
El context actual europeu de repunt de la ultradreta ja ens ha arribat, de la mà de Vox i de les seues llistes negres (volen nom i cognom dels andalusos que treballen a l’administració en tema de violència de gènere); però també per part d’una dreta que en lloc de fer un cordó sanitari contra el feixisme, l’endolceix per a fer-nos empassar el xarop d’estopa de la xenofòbia i el masclisme.
Tot apunta que caldrà continuar reclamant, recordant, resistint contra l’embat de desmemòria, i no té sentit barallar-se contra els que creuen en la marededeu, el sol o les energies planetàries. Cada cultura té els seus deus i mentre siguen de perdó i reconciliació, endavant. El 2019 és any de Quinquennals i d’eleccions! El resultat, sobretot de les estatals, dirà si Espanya vol continuar amb la recuperació de la memòria històrica o si la torna a sepultar encara amb més terra al damunt.