Portem més d’un any esperant el judici del Referèndum de l’U d’Octubre, esperant poder tornar a veure i a sentir als presos polítics, als nostres governants elegits democràticament a les urnes i als dos líders de l’ANC i Òmnium, esperant que es puguin defensar d’unes acusacions que han estat posades en dubte per tribunals de mitja Europa, i que els han dut a patir una presó preventiva que, d’una manera majoritària i transversal, s’ha considerat del tot desproporcionada.

Després de més d’un any esperant, la mateixa setmana on finalment comença el judici, al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no se li acudeix res més que llençar una bomba política i convocar eleccions generals anticipades. Podem pensar, de forma bastant certa, que la data de l’anunci no és casual, enterbolint i desviant l’atenció del missatge que els primers presos en declarar, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, han volgut fer arribar a tot el món amb les seves declaracions.

A més, no en tenia prou en anunciar-ho aquesta setmana, sinó que a sobre convoca les eleccions per al dia 28 d’abril. Aquesta data no tindria res d’especial si no fos perquè, a banda d’estar encara en ple judici, és a menys d’un mes vista de les eleccions municipals i europees, unes eleccions prou importants com per eclipsar-les i esbiaixar-les amb la convocatòria d’unes generals a les portes d’aquestes.

És evident que la data ha estat molt ben pensada i escollida pel president del govern: ha agafat a tothom per sorpresa, a contrapeu, preparant les municipals. Això li permet a Pedro Sánchez controlar el relat i els tempos de les properes setmanes, portant la tensió i la atenció cap al camp que més l’interessa i desviant-la d’altres llocs. Veurem d’aquí molt poc si la jugada li acaba sortint bé.