Més enllà del posicionament ideològic, més enllà de ser o sentir-se de dretes o d’esquerres, les persones —diguem-ne els votants— se posicionen a favor o en contra de qüestions concretes que escindixen, que dividixen, la societat. Són els anomenats ‘cleavages’, un anglicisme de difícil traducció, utilitzat en ciència política a l’hora d’estudiar els comportaments electorals.

A les Terres de l’Ebre, el ‘cleavage’ per excel·lència és el de la defensa de l’aigua del riu, un assumpte que, com vam poder comprovar a la primeria de la dècada del 2000, va dividir la societat i va dinamitar la cohesió interna i les perspectives electorals dels partits polítics que no tenien una posició unívoca sobre la qüestió.

A la Ribera d’Ebre, ja a la primeria dels setanta, es va començar a forjar l’escissió interna d’esta comarca, quan un grup de persones rellevants van oposar-se a un projecte hidrològic formidable, conegut amb el nom de la «cota 40». La intenció d’elevar 40 metres les aigües del riu de Xerta en amunt va fracassar, però va esdevindre la trompeteria prèvia a una altra iniciativa que va quallar i que fracturar per sempre la societat riberenca entre pronuclears i antinuclears.

La situació s’ha fet crònica i actualment, per sobre de la ideologia o militància política de les persones de la comarca, un fet de divisió determinant entre els individus i els pobles de la comarca és l’opinió que tenen sobre projectes mediambientalment controvertits, bàsicament sobre la instal·lació en algun dels seus municipis de centrals de producció energètica i d’abocadors. Mentre una part de la societat —possiblement minoritària en nombre però poderosa en recursos i influències— veu com una oportunitat projectes com estos, n’hi ha una altra que malda per a evitar l’estigmatització a perpetuïtat de la Ribera com a destí d’activitats que altres territoris expulsen.

El ‘cleavage’ riberenc fa cinquanta anys que dura i ha reaparegut ara en forma de macroabocador de Riba-roja d’Ebre. De ben segur que qui fa una proposta com esta a cinc mesos d’uns comicis municipals deu voler treure’n rèdits electorals al seu municipi. Però obrir un debat d’esta naturalesa també implica costos, ja que aprofundeix en l’erosió de la cohesió social de la comarca i posa en risc, a les portes d’una campanya electoral municipal, la cohesió interna —a escala supralocal— de la mateixa formació política de qui activa l’escissió.

Periodista.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre