Aquesta última nit he tingut un somni. Adam Tomàs no només revalidava la majoria absoluta a l’ajuntament d’Amposta, sinó que l’ampliava i obtenia 12 dels 21 regidors del plenari, convertint-se definitivament en un fenomen polític. Un fenomen no només ebrenc, sinó també nacional, i per descomptat provincial, perquè a cap altra ciutat de més de 20.000 habitants un jove líder polític és capaç de liderar i protagonitzar un tomb polític com el protagonitzat per ell.

El somni s’aproximava molt ràpidament al pànic: la direcció nacional del seu partit, ERC, li oferia la presidència de la Diputació de Tarragona (tal com va fer Artur Mas amb Ferran Bel, que irresponsablement la va rebutjar, aplanant així el camí a la jubilació daurada -sic- de Josep Poblet), i ell dubtava. Sortosament però, finalment deia que sí. I per primera vegada un ebrenc passava a presidir una institució que, a la pràctica, és l’únic motor econòmic real en matèria d’inversió pública.

Ben assessorat, el primer que feia al somni era revisar els pressupostos de la Diputació per a 2019, ja aprovats. Poc podia fer respecte els comptes generals, de 156 ME, per estar aprovats amb el vot de tots els partits polítics, tret de la CUP. A més a més, nominalment (sic) eren també els pressupostos del 8 diputats provincials ebrencs que coneixia bé (i més que n’han passat aquest mandat): Àlvar Arasa, JJ Malràs, Joan Pinyol i Lluís Soler (CiU/PDeCat);  MJ Beltran (PSC); i Francesc Barbero, Paco Gas, i Miquel Subirats (ERC).

El somni saltava de sobte cap al realisme cru, amb un tall periodístic real que havia sentit per la nit el nostre protagonista a L’Ebre Notícies: el president Josep Poblet (també alcalde de Vila-seca, i ja en procés de comiat), aquell dia havia declarat a Tortosa que “no és bo comparar el pressupost que el Patronat de Turisme dedica a la marca Costa Daurada, respecte al de la marca Terres de l’Ebre…”. Com que no és bo? Perquè no ha de ser bo? És boníssim!

Llavors, Adam Tomàs va desaparèixer de cop i volta i el somni va rescatar de la memòria dos nous referents polítics: Lluís Salvadó, i Miquel Castelló, negociadors ja fa anys de que la marca turística Terres de l’Ebre (creada i finançada pel Govern de la Generalitat), fos absorbida o subrogada, precisament pel mateix Patronat en qüestió. Un ens que mai fins llavors havia tingut una inversió pensada per al creixement estratègic (estem parlant de Turisme!, l’únic que tenim de bo i diferencial), del sud de la seva província. Va ser “l’acord dels 800.000€” del que ja mai més se n’ha tornat a parlar, oficialment i pública.
Ja en fase de preconsciència, nou salt: un internauta anònim mira els pressupostos de la Diputació i del Patronat i detecta aquestes dades (reals!): 7 ME com a pressupost provincial-global, en matèria turística, el 2018. I repartits així: 5 ME per a la marca Costa Daurada, un altre milió d’euros per ‘només’ quatre poblacions predilectes (curiosament, Reus, Salou, Cambrils i, com no, Vila-seca), i poc més de 700.000 € per a la marca Terres de l’Ebre. Bé, faria falta afegir 70.000 € més, per a un mal anomenat “conveni córner” que, en realitat -pensava l’internauta-, s’hauria d’anomenar “gol per l’esquadra”.

I ja que parlem de futbol, fem-ho en femení: què pensarien aquelles combatives regidores de turisme dels anys noranta anomenades Contxita Gamundi o Carme Franch, al veure la docilitat amb la qual ara s’accepta un espoli ja estructural dels recursos i potencial turístic de les Terres de l’Ebre? O dit d’una altra manera: és cert el que deia tot just ahir a Tortosa el senyor Poblet quan va afirmar que “la millor inversió per al turisme de les Terres de l’Ebre és que els diners vagin a la Costa Daurada perquè així aquesta li reenvia turistes”? Impressionant!

De sobte, ja passada l’alba i a plena llum del dia, som a divendres 1 de febrer de 2019. L’any en el qual el pressupost del Patronat de Turisme ha pujat mig milió d’euros el seu pressupost. Serà per fer un nou estudi turístic? Serà per fer més atractiva la gala provincial del sector (Tàrraco Arena o a Port Aventura), allí on la paraula Ebre només apareix per acompanyar el relat de l’altra paraula clau, la Daurada? Perquè clar, tindre 2 parcs naturals a 30 minuts de cotxe, ser l’única Reserva de la Biosfera de l’estimadíssima província, o ser una de les 100 millors destinacions del món per a turisme sostenible, sempre va tapat per l’aeroport, pel nou port de creuers a Tarragona (sort que la Ràpita continua innovant), o pel monestir identitari (certament molt important). A l’Ebre, un ‘premiet‘ per algun ‘vidiet‘, i a cascar-la, que venen sempre amb sabates lluentes i es mengen tots els canapès, tot rient a despit com a panxacontents.

Sí senyors, sí. Es vulgui admetre o no; es vulgui acceptar, o no; som súbdits. Els nostres titulats en Turisme estan com a molt a les Escoles Nàutiques o d’altres parts del món; i de directors generals, amb Indústria ja tenim massa i tot. Per tant, hem d’acceptar el que hi ha (com sempre hem fet). Opcions? Poques. A no sé que Adam Tomàs o Lluís Soler, o qui tingue pebrots de fer-ho l’endemà del maig, recordi que l’acord dels 800.000 € de ja fa una dècada, “era només el primer pas, a noves millores”, les qual no només no s’han produït, sinó que han anat a menys. I és que el Patronat de Turisme ha passat de 4/5 ME el 2014 als 7ME actuals. I això cal denunciar-ho i corregir-ho, perquè ja n’hi ha prou de prendre’ns el pel!.

Si això no es fa, si la Diputació no situa un ebrenc al capdavant, perquè ens toca i perquè necessitem créixer, almenys en turisme, serem un geriàtric nacional. Tenim dret a liderar i presidir perquè també ens havien promès el Port de Tarragona. Certament, de vegades som tant ‘capullos’ que ens auto-critiquem quan obtenim la presidència del CAT, però necessitem eines perque, en el millor dels casos, tardem molts anys a tindre Vegueria (i més ara que els promotors històrics ara ja tenen el seu poder a l’Estat, de nou provincial).

Podria passar, si Tomàs o Soler no són els futurs presidents, que Rioleón-Safari es converteixi en un altre escenari de relicari centralista -el de les poblacions predilectes-. I que continuem malvivint a base de quatre subsidis-‘aguinaldos’ que tapen la boca individualment (a massa gent, inclosos els diputats provincials); però que ens enfonsen encara més, col·lectivament. Com deia l’altre dia Juan Antonio Duro: ens estem despoblant i no ho hem de fiar a que tornin els joves, perquè no vindran. I jo afegiria: i els turismes que ens deriva la Costa Daurada, de res ens serveixen per enlairar-nos. I sinó, senyor Poblet, mire les dades de les Terres de l’Ebre, aparcant per un dia la unió interessada de presentar-les unides a les de la província.