Què volen aquesta gent? És una cançó del 1968 feta per Maria del Mar Bonet a partir d’un poema de Lluís Serrahima. 1968 i la Nova Cançó intentava impulsar la democràcia fent cançons cantades en català. Llavors hi havia la dictadura feixista de Franco i el català era una llengua pària. 1968, temps en què era normal de parlar que uns policies entressin a casa teva i t’agafessin. No hi havia normes, només la dictadura i la llei del terror.

2019. 16 persones, entre elles dos alcaldes, a les comarques de Girona són agafades per encaputxats mentre sortien de casa per anar a treballar. Sembla que eren agents de la policia. Sembla que les detingudes estaven essent investigades. Dic que ho sembla perquè l’ordre no la va donar cap jutge. Només té aparença doncs que va ser la policia i no un segrest perpetrat per les forces de seguretat a plena llum del dia i sota el nom d’una suposada democràcia que és permet la dictadura del 155.

2019. La policia nega l’entrada a l’advocat Benet Salellas a la comissaria per parlar català. Salellas és l’advocat d’Ignasi Sabater, el batlle de Verges que ha estat detingut en aquesta creuada contra l’independentisme i per crear la por. Laura Borràs en demana explicacions a la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera. Darrera, potser, podríem pensar que una ràdio amagada i clandestina fa sonar Què volen aquesta gent?

2019. Detenció (presumpta?) de Carles Pañacio, fotoperiodista i col·laborador de La Directa. Segons ho explica Jordi Borràs, en sortir els dos d’un bar, desprès d’haver estat cobrint les presumptes detencions d’independentistes a Girona, quatre homes de paisà detenen al Carles. De fet, no es molesten ni en identificar-se al Jordi en demanar qui són. Aquestes persones, suposadament agents de la policia, fan entrar el Carles en un cotxe. Si fos una pel·lícula ens pareixeria un segrest que podria passar a Sud-Amèrica. Però no, és més aviat unes maneres de fer que recorden al feixisme espanyol. Per això no sortirà a cap pel·lícula. Els ministres espanyols diran que és fals, ningú al món ho voldrà qüestionar. S’hi juguen els diners dels contribuents europeus malgastats en bons d’un estat en plena fallida.

Tornarem a cantar Maria del Mar Bonet i el Què volen aquesta gent? I escoltarem en els talls de carretera o a les manifestacions davant les presons L’estaca de Lluís Llach. Perquè, amb el permís d’una Europa corrupta, i que ha permès que el nostre Mediterrani es converteixi en una tomba, el feixisme ha tornat.

O perquè no canviem de paradigma? Cridem fins que ens escoltin. Alcem-nos totes. Sortim al carrer. Reivindiquem i donem suport a la intersindical que el divendres 25 de gener ha anunciat, amb el suport de l’ANC, vaga general per al 4, 5 i 6 de febrer coincidint amb l’inici dels judicis per l’1 d’octubre. Ara és el moment, plantem cara! Ensorrem els feixismes! Construïm la República!

About the Author:

Pintora i psicòloga, amb ulls inquiets aprenent de la vida…