El projectat del macroabocador de Riba-roja és un ardit per poder fer la carretera d’aquell pont orfe que travessa l’Ebre i que ja es un dels més famosos de la història?

Em comenta  un veí que en realitat s’hauria de dir el macroabocador d’Almatret o de Maials per que queda molt més a prop  d’aquestes poblacions que del nucli urbà de Riba-roja.  Les Valls, una partida feréstega, en part erma, de l’extrem nord,  a més de vint quilometres del centre urbà, sense cap perill de males olors pels veïns. Estem salvats! Visca la solidaritat entre pobles! La merda pels altres i els Euros per a mi.

Bromes a banda em remeto a l’opinió  del Roger Heredia, i també del recent escrit  de la Unió de pagesos, i de multitud alcaldes i ajuntaments  de la zona i de tantíssim seny…  A l’article del Roger queda exposat de forma clara i contundent l’argumentació d’aquesta fal·lera del negoci per amuntegar deixalles industrials, urbanes o de la mena que siguin i portar-les a la nostra comarca riberenca,  una comarca que subministra el 30% de l’energia elèctrica que consumeix la prospera Catalunya.   La contraprestació territorial deu ser aquesta: Merda per aigua i energia ebrenca?

De fet, però, jo crec que es tracta més aviat d’una nova síndrome que he batejat com: “la síndrome  de l’escarabat piloter”.Com tots vostès saben, aquest coleòpter copròfag va fent rodar una pilota d’excrements que va recollint del seu entorn natural, de la qual s’alimenta i on dipositarà  la futura descendència, assegurant així la pervivència de l’espècie. El més anormal del síndrome que afecta als humans, és la curiosa circumstancia  que els afectats o afectades, enlloc de conformar-se amb la pilota de merda pròpia com fan els autèntics escarabats,, en volen portar de tot arreu, com més millor, en fan negoci,  alterant així l’ordre biològic natural que correspon a una pilota d’excrements del propi territori per cada individu de l’espècie.

A més resulta que hi ha un històric d’escarabats piloters tivissencs,  on queda palès que les pilotes de matèria fecal, deixalles o el que vulgueu, arriben de ben lluny i han saturat totes les galeries. Unes galeries que segons la propaganda inicial del macroabocador de Tivissa havien de servir pels escarabats piloters autòctons: “Ribera, Terra Alta i Priorat”, amb una duració de cent anys.   Res, amb una dècada s’ho han polit.

Aquesta nit, pensant escatològicament  en aquest escrit he somiat amb l’antic Egipte, on l’escarabat piloter era considerat una divinitat, associada a Khepri, l’autocreat,  un talismà, símbol del sol (la pilota de merda) que va rodant i rodant i cada dia surt, puntualment per l’horitzó. I com que vaig rebre una potent  educació judeo-cristiana he fet cap a l’antic Testament al somni del Faraó, i jo em veia com un Josep, l’interpretador del somni. He despertat sobresaltat amb un número a la boca: set! set!, la dona s’ha espantat i tot i ha fotut un bot de llit, (en la fret que fot) Què, què  et passa Andreu? Que tens set?  “No, no…  set, set” el somni de les vaques grasses, set anys, set anys.”

Set, aquest és el numero màgic. Si mai el fan, ells diran que serà per 100 anys però  durarà set anys! Posaria la mà al foc i no em cremaria.  A més a més en previsió dels macroabocadors ja s’han construït multitud de parcs eòlics, que a més de fer energia ventilaran la comarca.

Escriptor.