Que pesat sóc, que cabut, no hi puc fer-hi més.. Un cop al mes els meus amics de l’Ebre Digital em conviden a escriure unes línies.

Quan rebo l’avís que queden pocs dies per entregar el meu escrit mensual sempre tinc ja escrites unes idees per parlar d’alguna cosa bonica o d’alguna anècdota explicada de forma divertida, però quan arriba l’hora de concretar, sempre, sempre sense excepcions, em surt la vena crítica enfocada cap la política que dec portar a la sang.

No sé com pretenia escriure d’alguna altra cosa estant tant prop de les eleccions municipals, i per tant… escoltant cada dia tants polítics BUFAR LA GAMBA

Fa anys que un bon amic i jo fem broma definint amb aquesta expressió a alguna persona o situació en la que ens trobem quan estem junts.

Mai ens hem posat a fer una definició de “Bufar la Gamba” però els dos sempre hem tingut molt clar a que ens referíem quan soltàvem aquesta frase.

Tot i que sembla que l’expressió “La bufa de la Gamba” prové d’Ontinyent o Alcoi, i es referia bàsicament a la manca d’organització, per mi Bufar la Gamba és bàsicament i essencial … ser improductiu !

Però la gravetat de Bufar la Gamba prové del seu component enganyós, malintencionat i traïdor. Bufar la Gamba és enganyar-se un mateix i, sobretot, enganyar la societat. Hauria d’estar prohibit, o com a mínim castigat pels electors, que els polítics facin propostes o parlin de coses que no estan al seu abast.

Per a mi no hi ha rest més molest que veure a l’ordre del dia del plenari d’un petit poble, qualsevol moció parlant d’assumptes que es queden en desitjos i mostres de bona voluntat, però que no tenen cap efecte, més enllà de llençar paper i hores de funcionaris i polítics que, mentre parlen del bé i del mal al món, deixen de fer la feina per la que estan cobrant els seus salaris.

El gran dèficit del nostre país es la manca de productivitat. És a dir, els escassos resultats obtinguts pel nostre sistema en relació als recursos utilitzats.

Jo no tinc cap dubte que la baixa productivitat és especialment greu en tots aquests ajuntaments en que els grups polítics municipals es dediquen a presentar mocions de Bufar la Gamba, i a sobre, després fan una roda de premsa ben estirats i sense vergonya, per explicar que s’ha proposat crear una comissió per estudiar la creació d’un model de poble que promogui accions integradores dels seus veïns amb l’entorn natural del país o del món.

Estem a les portes de les eleccions municipals i és el moment d’escoltar que ens proposa cada candidatura. Jo proposo que els electors prestem especial atenció i decidim el nostre vot en funció de les seves propostes concretes, com més detallades millor; i que siguem especialment intolerants en aquells candidats que sols parlen d’objectius grandiloqüents sense cap tipus de concreció, ja que son precisament aquests els que ens faran Bufar la Gamba els propers 4 anys.