Feta pública la proposta de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2019 el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha sortit a fer una crida a la responsabilitat dels partits de l’oposició, a més de demanar-ne l’aprovació. Resulta agosarat identificar Pressupostos de l’Estat amb responsabilitat. Tant al conjunt de Catalunya, com sobretot a les Terres de l’Ebre, sabem des de fa dècades que les quantitats pressupostades són una vergonya, per insuficients. A més, al final de l’exercici pressupostari les quantitats econòmiques reals que s’acaben gastant no superen ni el 50% d’allò que s’anuncia. Del poc al no-res; perquè sempre hi ha partides de les quals no es gastarà ni un euro. La situació però encara empitjora més quan a la poca inversió li sumem el retard i la lentitud dels procediments a seguir.
Un exemple el tenim amb el tram d’autovia A-7 al seu pas per les Terres de l’Ebre. A principis de segle els pressupostos de l’Estat incorporaven partides milionàries per aquest tram d’autovia, però amb els successius governs es van anar aprimant fins a resultar insignificants. Tan gran ha estat la negligència governamental durant aquestes dècades que algunes de les infraestructures viàries més destacades de les Terres de l’Ebre, com aquest projecte, han vist caducar, per manca de voluntat política, el seu estudi d’impacte ambiental.
No està de més recordar, mentre esperem l’actualització de l’estudi d’impacte ambiental, que el tram d’autovia A-7 que va des d’Altafulla fins a Vandellòs es va obrir al trànsit el juliol de 2009. Des de llavors fins ara els governs del PSOE i PP han estat inaugurant autovies gratuïtes arreu de l’Estat, i rescatant-les després; mentre aquí l’autovia A-7 s’eternitzava i la gent seguia pagant peatges. Per a més befa, i que no es pugui dir que no se’ns ajuda, el mateix any que finalitza la concessió de l’autopista AP-7 el govern espanyol implanta, en retard, com marca la tradició, unes bonificacions, que en altres trams d’autopista ja existien fa anys.
Ara bé, l’exemple més vergonyós de l’actitud responsable dels Pressupostos de l’Estat el tenim amb les variants de la carretera N-420 de Gandesa, Corbera d’Ebre i Riudecols, que sumen un total de 13,4 km. La licitació de l’estudi informatiu previ del traçat d’aquestes variants es va publicar al BOE de 25 de març de 2000. El mateix número de BOE en què es publicava l’estudi de l’autopista AP-41 Madrid-Toledo que construiria l’ACS de Florentino Pérez. Autopista que entraria en servei el desembre del 2006, i que després de presentar concurs de creditors l’any 2012; el Consell de Ministres, ara fa una setmana, iniciava el seu rescat igual que ja s’havia fet amb d’altres vuit autopistes, la gran majoria radials de Madrid.
Per tant, 18 anys després de publicar-se al BOE i de veure partides als pressupostos que no s’executaven, l’espera s’allarga perquè el govern espanyol va deixar caducar les declaracions d’impacte ambiental l’any 2012. I per rematar-ho, no fos cas que algú es fes il·lusions, ja fa uns pocs anys que als Pressupostos no apareix cap partida per aquestes variants. Mentrestant però, Florentino, l’amic dels governs responsables, va poder fer negoci amb l’AP-41 i el Castor.
A aquesta realitat podem sumar-li altres exemples com la manca d’inversions en el manteniment de la línia ferroviària R-15 que connecta la Ribera d’Ebre amb Saragossa i Barcelona, coneguda pels descarrilaments de combois i els retards acumulats. O bé podem recordar el camí de guarda de la Badia dels Alfacs, una obra valorada en més de 22 milions que no apareix als Pressupostos de l’Estat des de l’any 2012, malgrat que els ajuntaments d’Amposta i la Ràpita van haver de fer una despesa important, a instàncies del govern, per adquirir i posar a la seva disposició els terrenys del camí.
Si algú tingués la temptació d’emmascarar aquesta gran vergonya anomenada Pressupostos Generals de l’Estat, a partir de les inversions milionàries fetes aquí amb la descontaminació de l’embassament de Flix; caldria recordar-li que és una obra cofinançada en un 80% per la Unió Europea i d’“obligada” execució”.
Davant tots aquests fets, és lícit preguntar-nos i preguntar-los als representants del PP i PSOE, com l’ex-senador Sabaté, quina responsabilitat han tingut, i tenen els seus governs en aplicar pressupostos d’inversions ínfimes i projectes que s’eternitzen i no s’acaben executant? Com es pot apel·lar a la responsabilitat davant uns Pressupostos Generals que, un any més, segueixen maltractant les Terres de l’Ebre?
Pot ser estaria bé avantposar dignitat a responsabilitat, perquè vivim en un territori que ha estat i és tractat de manera irresponsable i indigna per l’Estat. D’aquí que a ningú li hauria de sobtar que a molts ciutadans de les Terres de l’Ebre l’aprovació o no dels Pressupostos Generals de l’Estat els resulti del tot indiferent perquè ja saben que el resultat per al seu territori serà el mateix de sempre.