En este començament d’any una mica gelat, preocupa veure algunes cases o famílies que tenim prop, el malament que se ho passen. Famílies que tenen menuts i que tenen dificultats econòmiques, que no poden escalfar la casa, que potser estan de ocupes perquè els han desnonat, o que, han aparegut al nostre voltant rebotades d’altres llocs, per circumstàncies  ves a saber quines. Emigrants, que tot i les grans dificultats, prefereixen viure entre nosaltres ans que viure al seu país d’origen Famílies que tenen que acudir a Càritas, Creu Roja o altres entitats d’assistència, que no sempre podem satisfer les seues necessitats més urgents.

Remou les consciències tot este panorama quotidià. Ja sabem que la vida és dura i que algunes situacions, són conseqüència de la seua pròpia conducta. Però quan hi ha gent menuda o persones ja grans, sofrint necessitats i mancances tan bàsiques, demostra que la nostra societat està malalta.

El liberalisme, la societat del consum, el món dels negocis, l’opulència dels poderosos, l’egoisme personal…, tot això ens porta, que cada vegada hi hagi més gent que cau en la marginació i la pobresa. Estem caminant cap a una societat des estructurada, cap a un  futur negre i dramàtic.

Potser estic fent més gros el drama del que realment és, però hi hem de pensar. La societat hem de ser conscients que s’ha d’exigir un canvi. El polítics han de treballar per al bé de una  societat integrada i solidària. La política ha de procurar el bé general. No ha de treballar per mantenir els estatus de les classes dominants.

Sembla que interessa més la unitat nacional, la bandera, la monarquia, -excuses fal·laces per mantenir subjugats els dèbils-    que no pas el benestar de les persones. Per a què volem la monarquia quan hi ha gent que pateix necessitats bàsiques? Que importa la bandera si no es pot alimentar els fills? Com m’ha de preocupar la unitat nacional, quan no tinc un sostre per allotjar-me?

Lo veritablement sagrat, no és la unitat nacional, si no que els ciutadans, puguin viure amb dignitat. Això sí que és sagrat.

En este començament d’any, hauria de desitjar moltes felicitats a tot hom, i us recordo un panorama dramàtic, però, es que hem de despertar, hem d’adonar-nos del que passa al nostre voltant. Estem immunitzats davant dels drames que viuen moltes famílies. Tenim que prendre consciència del patiment dels nostres germans. Pensem-hi…..