Inexorable, el temps és inexorable. Darrere el temps els esdeveniments roden sense parar. No és que siguin inevitables, és que no els volen evitar. Serem més clars, volen que passin. Els provoquen. Ho hem vist amb les eleccions andaluses. De fa temps poders mediàtics coneguts han promocionat a determinades forces polítiques. Les televisions, diaris, mitjans digitals, algoritmes, bots, professionals de twitters i xarxes socials. Tos a una. Primer va ser Ciutadans. No en van tenir prou, necessitaven activar lo més profund del sistema. Necessitaven tots aquells que no creuen en la democràcia però que són l’essència de la reacció.

Alguns dits demòcrates i fins i tot progressistes ho han avalat. Vam veure com els Icetes i altres demòcrates amb pedigrí avalaven, encapçalaven les manifestacions de Societat Civil Catalana , convocaven conjuntament , sense importar-los la presència d’extremistes d’ultra dreta. Els van legitimar. Ara alguns, condemnen pactes i conseqüències. Sacralitzar conceptes com la “unitat de la pàtria” té això, els situes per damunt del bé i del mal.

En democràcia tot és relatiu i discutible fins i tot la Unitat, les Constitucions o la “fiesta nacional”.

Hem assistit a espectacles immorals ,esperpèntics. “Todo sea por la patria“. Ni Valle Inclán ni Berlanga podien imaginar tanta estultícia. Els amics de la Manada , les diverses manades ho han celebrat. Ha falta poc perquè no declaressin a la Manada patrimoni immaterial de la humanitat. L’honor, la masculinitatl’ombria, la virilitat “com valors patrios ” i per tant per damunt del bé o del mal. De què s’estranyen? Ho han volgut, ho han buscat.

Han blanquejat la immoralitat si està al servei de la unitat, del rei, de l’estat o de l’estabilitat. A por ellos. Valors sagrats.

El fill de Pep Rull, va sofrir un accident quan visitava al seu pare. Va perdre el coneixement. Podia ser greu, era greu. Van consultar al jutjat, va fer evident que el reglament permetia un permís excepcional. Permís del qual han gaudit altres presos amb condemna ferma. Va aflorar la maldat per damunt de valors elementals, van parlar de privilegis, de tracte de favor, en nom d’una pàtria sense sensibilitat. Maldat.

Veiem com a França , els armilles grogues ocupen carres i places, qüestionen la constitució, l’ordre, el poder i els símbols. Són i es declaren rebels. No saben si són majoria, són en tot cas significatius. Macron ha obert un espai de diàleg amb alcaldes, entitats, sindicats, líders veïnals. Cap valor per damunt del bé o del mal, cap poder per damunt de la democràcia. França es Republicana.

La República no existeix!! Imbecil!!

És la Política Estupits!!!

És l’ètica i l’estètica Carallots!!!

Política o maldat.

Metge. Exdelegat del Govern a les Terres de l’Ebre i exdiputat al Parlament de Catalunya.