Entremig d’este article i el darrer que vaig publicar, a mig desembre, s’han celebrat les festes del cicle nadalenc. Vaig ser l’encarregat d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre de fer l’escrit de felicitació de Nadal als nostres presos i preses, destinat a tots ells i elles i, també, a divulgar-se a través del butlletí que fa l’entitat. Les festes ja han passat, però les circumstàncies objectives es mantenen, per la qual cosa he pensat que és bo que, aprofitant la meua col·laboració mensual a Ebredigital,  també faça servir este altaveu per a reiterar la gran injustícia que estem vivint, contra la qual hem de clamar mentre se seguisca perpetrant, encara que puguem parèixer pesats: si hi ha injustícia l’hem de seguir denunciant tantes vegades com calga. Transcric, per tant, a continuació l’escrit que originalment vaig titular “Mitja felicitació de Nadal”, perquè –tal com queda explicat en el text– en els temps que corren no podem congratular-nos del que està passant, però sí que podem aferrar-nos a aquella part del mot ‘felicitar’ que implica expressar bons desitjos d’un futur millor.

*************************************

Explica el llibre sagrat de la memòria del poble que en aquell temps en què el país estava ocupat per l’Imperi va succeir un fet extraordinari: de manera molt humil, vivint en pròpia carn el rebuig, va nàixer el que havia de ser la llum del poble. Els missatgers ho van anunciar i una estrella guiava aquells i aquelles que la volien seguir. Però els manaires posats per l’Imperi, que no podien tolerar que una nova claror els esvalotés el galliner, van fer matar innocents, van perseguir a tort i a dret i van empresonar i reprimir aquells i aquelles que volien seguir el nou missatge. Malgrat tot, “mai van poder empresonar les idees”, i l’anunci de justícia, pau i amor es va anar escampant i escampant…

Avui hem agafat el llibre i l’hem obert per la pàgina on apareixen els vostres noms, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol, Joaquim, Carme, Dolors, Jordi Turull, Josep, Raül i, també, Carles, Toni, Clara, Lluís, Meritxell, Anna, Marta i, és clar, Tamara, Adrià, Valtònyc i totes les persones que heu estat perseguides i represaliades per haver-vos expressat contra allò establert i haver enarborat la causa de la democràcia i la llibertat. I en el llibre sagrat contemplem la vostra actitud de dignitat, de resistència pacífica, de clam de justícia (fins i tot amb vagues de fam, si cal), una actitud que ens convida a emmirallar-nos-hi i ens esperona a fer causa nostra la vostra causa, perquè, en definitiva, tots i totes som en una presó, fins i tot els qui no s’ho pensen, ja que se’ns estan cruspint els drets i les llibertats democràtiques, que han estat llargament objecte de lluita de tantes generacions. A fi de comptes, el que preteneu vosaltres, i la gran majoria dels homes i de les dones que vivim en aquest país, és una societat més justa, més culta i més lliure.

Tanquem per uns moments el llibre sagrat de la memòria del poble, i veiem que al voltant hi ha llums i músiques que anuncien unes festes molt entranyables i convoquen les famílies a reunir-se, veiem que la gent es va felicitant, que els infants estan especialment il·lusionats… I nosaltres, fent el cor fort, us expressem només mitja felicitació, perquè no podem congratular-nos ni manifestar satisfacció del que us està passant (no feu cas d’aquells que es complauen en la revenja: explica també el llibre sagrat que als mestres de la llei i als fariseus ja els anava bé que res no canviés, encara que la dominació seguís com una llosa sobre el seu poble, i si en podien traure avantatges, millor). Però sí que podem aferrar-nos a aquella part del mot ‘felicitar’ que implica expressar bons desitjos: bons desitjos per a la travessia i perquè acabem arribant al destí. Per això aquest missatge no pot ser de cap manera una felicitació convencional: només pot ser una mà, una veu, un cor… un sentir-nos prop per Nadal. Perquè vosaltres vau voler ser, i sou, nosaltres i nosaltres som vosaltres. Tothom som nosaltres, un poble que camina plegat i anhela llibertat. Mentrestant, aquestes festes, ens direm una i altra vegada el que ja estem practicant i ens proposem seguir fent: “Estimem-nos”.

Filòleg i historiador.