Vaig néixer a mitjans dels anys vuitanta a Santa Bàrbara. Recordo l’època dels noranta i la primera part del dos mil com un període amb molt de creixement i esplendor econòmica.

En aquells temps, a la meva generació se’ns deia constantment que si no estudiàvem i anàvem a treballar a les grans ciutats no podríem tenir èxit. Per tant, ens estaven dient que havíem de deixar de viure al poble i marxar. Si això, ja tornaríem quan ens jubiléssim. Bé, podria ser una possibilitat, però no l’única. De fet, tant és així, que jo mateix en acabar la Universitat vaig treballar al complex Petroquímic de Tarragona. Allí, vaig estar gairebé cinc anys, els primers després d’estudiar. Tarragona, ciutat bonica, romana, mística, amb mar, turística i molt mediterrània.

L’última part d’aquests anys, vaig entendre que a Tarragona no se m’havia perdut res i per tant, buscaria feina a Terres de l’Ebre. Viuria a Santa Bàrbara. Ràpidament vaig trobar feina del meu sector, qualificada i ben remunerada. Tot i estar l’any 2013 on les coses no pintaven gaire bé.

Aquesta història, l’explico per trencar mites que encara avui dia escolto. Tals com: a Terres de l’Ebre no hi ha feina, no paguen prou, no hi ha res d’oci, som quatre, no hi ha res de res. En definitiva, que tot són ‘atrassos’. Però aquestes mateixes persones no diuen que també hi ha moltíssims menys habitants, és a dir, més possibilitats de trobar feina, tot i ingressar una mica menys, s’estalvia el doble, no has de compartir pis amb quatre desconeguts amb vista a un pati interior ple de roba estesa i els caps de setmana que és quan es pot gaudir més de la ciutat, agafen el bus per venir a Terres de l’Ebre. Llavors et diuen: tu no ho entens Eric, venim a desintoxicar-nos de la ciutat. Ostres, perquè hi aneu si és tòxica?

Fiquem-nos la mà al cor i diem les coses pel seu nom. A Terres de l’Ebre s’hi viu molt bé; pots tenir un habitatge millor amb menys diners, arribes a la feina ràpid i els caps de setmana no et cal desplaçar-te per estar amb els teus. Els darrers anys, he sentit més de dos cops dir; a Barcelona s’hi viu molt bé, però ara tornem al poble perquè estem esperant el nostre primer fill/a i volem que creixí al poble.

Aquest article pretén invitar a reflexionar. No siguem hipòcrites amb nosaltres mateixos. Cadascú que visqui on vulgui, allí on desitgem fer-ho, però deixem els mites i falses creences de banda. Si és per feina, no patiu. Aquesta la trobareu allí on la busqueu.

Autor:

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre