Enguany celebrarem al nostre territori el centenari del celler cooperatiu de Gandesa i el de la mort de l’escultor Julio Antonio (Móra d’Ebre, 1889 – Madrid, 1919). De centenaris n’hi ha cada any, però sovint passen sense pena ni glòria. L’any passat, per exemple, van escaure els cent anys del pont de ferro de les Móres, inaugurat el 1918 i destruït premeditadament vint anys després amb motiu de la retirada dels republicans vençuts a la batalla de l’Ebre. Va ser una efemèride fallida, sense commemoracions, sense discursos, sense publicacions, sense exposicions…

Un altre centenari que va passar l’any 2018 sense pena ni glòria va ser el de la mal anomenada grip espanyola, una pandèmia global, amb milions de morts, que es va deixar sentir de valent al nostre territori, amb desenes de víctimes als municipis ebrencs. Multitud d’activitats públiques (fires, festes, espectacles…) van haver-se de suspendre a causa d’una alerta sanitària de dimensions dantesques. Tot i les proporcions del drama, tampoc es va fer cap commemoració, almenys que jo recordi.

Potser per això em plau parlar-los dels dos centenaris d’enguany esmentats més amunt. El primer, els cent anys del celler gandesà, una de les joies arquitectòniques de les nostres terres. La grandiositat de l’edifici modernista o noucentista de Cèsar Martinell, juntament amb el celler del Pinell de Brai, ha esdevingut el símbol de la nostra principal regió vitivinícola. Els cent anys arriben en un moment dolç per al sector del vi terraltí, per tant la celebració esdevindrà lluïda i serà un just homenatge a aquells cooperativistes (o sindicalistes) gandesans que van creure en el seu treball, en el seu producte i en el seu potencial un segle enrere.

L’altre centenari és el de la mort l’artista Julio Antonio, un gegant de l’escultura catalana i espanyola de tots els temps, que va viure i crear la seua obra a cavall del modernisme i del noucentisme. Bo és saber que aquest artista és l’autor del monument als Herois de 1811 de la rambla de Tarragona (els Despullats), del Mausoleu Lemonier (Museu d’Art Modern de Tarragona) o dels bustos de la raça, entre altres obres molt celebrades. Les despulles de Julio Antonio i les de la seua mare, Llúcia Hernàndez Costa, seran inhumades al cementeri de Móra d’Ebre després de romandre un segle a Madrid.

Cent anys no són poca cosa i bé fan aquells que no deixen passar l’ocasió per a honorar les seues glòries i per a evocar les seues desgràcies. Rememorar el passat sempre és motiu per a la reflexió, el coneixement i el reconeixement. Felicitats, doncs, a gandesans i morencs per retre homenatge este 2019 a allò que tenen i a allò que són.