No ens coneixem personalment, però, més enllà del que sé de tu com a persona pública, i després de llegir una mica sobre la teua biografia, m’he adonat que tenim moltes coses en comú…

Ens hem dedicat a l’ensenyament de la llengua i a la normalització del català. I això és una veritable vocació!

També a la política local, a l’activisme, a la lluita pel nostre país. Som de les Terres de l’Ebre, hi tenim la família i les arrels, també hem viscut, estudiat i treballat durant anys a la conurbació de Barcelona…

En fí, em sento plenament identificada amb tu ideològicament i personalment: com a dona, com a activista, com a ebrenca, com a lluitadora per la llengua i per tantes altres causes del nostre país.

Però, hi ha una cosa que tu tens i que jo no tinc (que molts i moltes no tenim): i és que has estat molt valenta.

Com a tu, suposo, a mi sempre m’ha fet temor la repressió de l’Estat, però tu no t’has fet enrere. Has acceptat el repte i ara estàs a la presó només per permetre el debat parlamentari. És d’una gran injustícia.

Sempre he cregut que el feixisme potser dormia, ben maquillat, però que no havia desaparegut.

Sempre vaig creure que arribarien on fos, que trencarien les regles de joc si calia, per molt que es digués que vivim en una democràcia, que si les manifestacions milionàries, que si la Unió Europea, etc.

Ara els amos han amollat els gossos feixistes contra les persones que lluiten d’alguna manera per la democràcia i per la llibertat, perquè ja han perdut la vergonya, perquè els emblanquinen cada dia als mitjans del Règim, però aquesta repressió també crea un rebuig social creixent.

Moltes i molts joves s’han adonat que cal lluitar per mantenir i recuperar els nostres drets. Molta gent que, en principi, no és independentista s’ha alineat amb la democràcia i amb el dret a decidir. Ja en som el 80%.

El feixisme vol eliminar els drets adquirits amb tanta lluita i tant de sacrifici. Vol negar-nos els drets, els mots, la paraula i el país.

La Transició no va ser més que una comèdia, molts ja ho vam dir i ara prou que es veu. Va ser un recanvi en forma de simulació.

Només cal llegir una mica per conèixer els orígens comuns dels quals ara detenen el poder de l’Estat: polítics fills d’alcaldes, militars i cacics franquistes; policies hereus de l’antiga Brigada Político-social que fan xantatge a l’Estat; Guardia Civil i Exèrcit amb patent de cors i dret de cuixa; jutges sense escrúpols de VOX i del PP, fills de jutges i militars; membres de l’Església implicats en múltiples casos de pederàstia i abusos. I tot això cuinat en la salsa comuna de la corrupció i de l’intercanvi de favors dins de les elits.

Noms i cognoms que coincideixen en l’arbre genealògic i en els orígens franquistes. Ja ho va dir un polític republicà fa cent anys: “Espanya és una gran oficina d’intercanvi de favors”.

Però, el poble català és perseverant i, com sempre hem fet, resistim: per vosaltres i per totes i tots.

Ara bé, més enllà de resistir la repressió i de renàixer, hem d’aprendre a GUANYAR ja d’una.

Hem de creure’ns-ho. Hem de creure en la teva força i en la de totes i tots.

Hem de guanyar i nàixer com a país de ple dret ja d’una vegada.

Per això, la teva acció incommensurable és i ha estat valenta i de pedra picada. Tant de bo n’hi hagués més com tu. No us heu rendit.

Ara, les presons es fan menudes i rebenten pel vostre anhel de llibertat. La vostra honestedat ja no hi cap.

Bé, això és el que, modestament, jo penso…

El següent pas? Aviat tenim el judici: serà un altaveu de denúncia contra la repressió i la injustícia, però caldrà més que això per guanyar la llibertat.

Si guanyem la República, us podrem alliberar. Ens podrem alliberar.

Més prompte o més tard, ho farem: per tu i per totes i tots.

Guanyarem!

Ara és l’hora!

Filòloga.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre