Encara que parlaré de futur, començo amb l’obligada memòria històrica, justament per no perdre la perspectiva i, ja que sembla que amenaça en repetir-se.
Falten 10 dies perquè es compleixin 80 anys de l’entrada a Tortosa dels colpistes, encapçalats pel general Franco, començant la dictadura, de la qual encara en patim el testament, i els vents del Sud de la península ens porten l’aroma del feixisme.

Amb l’any nou els desigs busquen enfocar el futur més immediat, de manera positiva és clar. El que intentaré és anar més enllà i, sense cap vocació de visionari ni de mirar per cap bola de vidre, albirar cap a on va i com serà el futur.

Parteixo de dos llibres, que m’impacten (ho dic en present per què els estic llegint). No es tracta d’extrapolar per a les Terres de l’Ebre allò que planteja Yuval Noah Harari en les seves “21 lliçons per al segle XXI”, conjugat amb la reflexió de la filòsofa Marina Garcés, que aporta idees per una “Nova il·lustració radical”.
En el món global, més tard o d’hora (si abans no ens carreguem el Planeta), a tots els ciutadans del món ens arribaran els efectes de la intel·ligència artificial (IA), les Dades (Big Data), la biotecnologia i la societat smart, per posar noms que han vingut per quedar-se.

Durant l’any 2019 s’avançarà en l’eclosió d’aquesta conjuntura crítica de la civilització, en què moren les ideologies clàssiques i es liquida el model capitalista, perquè la sostenibilitat es confronta amb la impossible realitat d’una producció i benefici creixents i infinits.

Cal no perdre de vista que la revolució d’internet va ser dirigida per enginyers, no per partits polítics; per tant, i com a corol·lari, es dedueix que el sistema democràtic no està equipat, ni preparat, per afrontar els pròxims xocs, com l’auge de la Intel·ligència Artificial.

Yuval Noah diu que el mercat de treball de 2050 es pot caracteritzar per la cooperació humana-IA i l’autor se planateja: “si els éssers humans no són necessaris ni com a productors ni com a consumidors, què desenvoluparà la seva supervivència física i el seu benestar psicològic?” Un cop més és evident que hem de desenvolupar nous models socials… protegir els humans, en comptes dels llocs de treball. En aquest canvi de paradigma no haurem de lluitar contra l’explotació, sinó contra la irrellevància, i això serà molt més difícil.

Aquest món contemporani és radicalment antiil·lustrat, exposa Marina Garcés, i per això planteja la necessitat de crear un relat actualitzat del món, partint de què cal fer un intens examen de consciència i formular aquests necessaris nous models socials i polítics, d’explorar novament la distància entre el projecte civilitzador de dominació i l’aposta crítica per l’emancipació.

Però si hem de confiar dels poders, malament rai; viuen ancorats a les fórmules del segle XIX i ja portem gairebé una cinquena a part del XXI. Si no, per què no hi ha solució per a la mobilitat? (trens i vies dignes, carreteres i autopistes), la resolució de Castor, i tantes altres coses. Molts pobles ja no tenen oficines bancàries, les botigues també desapareixen….

Potser cal convertir el problema en oportunitat. És a dir, el clam històric pel greuge comparatiu de la desigualtat d’oportunitats a les Terres de l’Ebre es pot trastocar en ser capdavanters d’aquesta nova realitat en el món que ve, basat en la intel·ligència artificial.

Els drons poden ser els nou veïns que porten la compra a domicili, solucionant problemes múltiples, com també ho podran fer els robots amb les tasques domiciliàries més feixugues per a la gent gran…. Però no hem de perdre de vista l’altra part: o es reinventa la democràcia, o els humans acabarem vivint en dictadures digitals.

Des de la reflexió filosòfica es proposa el No Saber, com a gest d’insubmissió respecte de la comprensió i acceptació dels codis, els missatges i els arguments del poder. El no saber és el principi per a renovar la il·lustració des d’un planteig radical en el qual basar la política com a projecte col·lectiu d’aquest canvi social, sobre la base la llibertat de les persones i els pobles, i la igualtat, per tal de construir una comunitat humana global i fraternal.

Periodista.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre