És 2 de gener i la Berta entra a un bar a fer un cafè. Les menjades de Nadal i Cap d’Any no li han deixat ni un raconet per a encabir l’entrepà que es cruspeix cada matí. Quan posa la mà a l’abric per a treure els diners se n’adona que no té butxaques. Però aquest en tenia, n’està segura. Sempre se’l posa quan surt de casa sense bossa per no anar carregada.

Sovint es troba forats a les butxaques —sa mare sempre li deia: tens les butxaques foradades, ets una malgastadora— però encara no li havien desaparegut mai. Es pregunta com va començar tot si els catalans tenim la fama del puny tancat i ella ho és molt de catalana!

Encara no s’havia recuperat de les despeses de les vacances i de la tornada de les seves filles a l’Institut, que ja li anunciaven les bondats del Black Friday, un dia en què cal ser tonto per a no aprofitar les meravelloses rebaixes amb què ens bombardegen. I, per si de cas, s’havia despistat, li calia aprofitar el Ciber Monday per a acabar d’omplir la casa de nous aparells electrònics que no sap per què serveixen.

Mentre s’entretenia estudiant les instruccions dels nous inquilins de la casa, per art de màgia, els empleats dels comerços havien canviat els cartells de les ofertes per les garlandes i les llums de Nadal. Les seves filles havien començat a confeccionar dues cartes, llargues, cada una —sí, dues cada una—, una per al Pare Noel i una altra per als Reis, no fos que s’enfadin si un d’ells no la rep. Al mateix temps, a ella l’introduïen en una xarxa infinita de regals de l’amic invisible: la de la feina, la dels grups d’amics o del pàdel, la de la família… D’aquesta manera, des del 6 de desembre havia dedicat els caps de setmana a recórrer botigues i centres comercials a la recerca d’allò que no li desquadrés massa el pressupost. Anant de comerç en comerç, aprofitava per a omplir les bosses per als àpats de Nadal sense deixar de repetir-se que no ens fa falta ni és bo menjar ni beure tant.

S’apropava la festa de Cap d’Any i va haver d’acompanyar les noies a la recerca de vestit nou, no fos cas que algú se n’adonés que aquest any no estrenem! I torna a voltar botigues i a fer gran els forats. I encara faltaven les rebaixes, per a acabar de farcir l’armari de les noies.

Més d’una vegada havia estat temptada de dir no, però no és fàcil girar-se d’esquena a l’entorn. Si es negava a comprar loteria o la grossa de Nadal, si no participava en l’amic invisible, si no sortia per Cap d’Any, sinó… es convertiria en una asocial. I tampoc es volia sentir culpable per gaudir en rebre o en fer un regal. Els experts en economia diuen que ens hem de rascar les butxaques perquè els negocis segueixin pagant impostos, per generar llocs de treball, per a seguir comprant…

Però avui és dia 2 de gener i toca fer els propòsits per al 2019: a més a més de fer dieta i inscriure’s al gimnàs… haurà d’aprendre a sargir els forats de la butxaca!