Hem repetit tantes vegades que les prioritats de la política d’infraestructures a Espanya des de fa tres segles ha prioritzat la connexió de Madrid amb tot arreu, postergant la desconnexió de la resta entre ells…. De fet, el corredor Mediterrani clàssic, el d’Aníbal Barca i l’Emperador August, el que discorre a través de la N-340, n’és exemple paradigmàtic.  Ara, ja veuen, hem de fer aquestes precisions, perquè farà uns tres anys el govern espanyol va aconseguir que la Comissió Europea donés oficialment la denominació de Corredor Mediterrani –ramal central- al Algeciras-Madrid-Saragossa- Barcelona (i amb això, l’accés als recursos europeus pel Corredor Mediterrani), reservant la denominació de Corredor Mediterrani-Ramal Litoral, al Corredor de sempre.

Però la cosa ha anat més lluny, encara. Com la voluntat d’aplicar els recursos europeus a obres radials és bulímica, ara el govern espanyol ha aconseguit que el Consell de Ministres de Foment de la UE doni suport a aprovar la consideració de Corredor Mediterrani per la línia Madrid-València!! Finalment, Madrid és ja el nus central del Corredor Mediterrani, i ara si que es plouran el milions pel Corredor

I, precisament, la desconnexió dins el propi Corredor Mediterrani-Ramal Litoral és paradigmàtica dels efectes de la política radialista. Se’n ha escrit molt….i ara ho poden apreciar en un magnífic documental que porta per títol ‘Desconnectats’ (aquí un tast https://vimeo.com/130545396 ). Aquest documental, és el resultat d’un projecte dirigit per Santi Valldepérez i produït per Toni Royo, que va començar a caminar a 2014, i al que han donat suport vàries institucions locals i un verkami, es va estrenar el dia 29 de novembre a Amposta.

El tema central és Desconnectats la desconnexió ferroviària de les Terres de l’Ebre respecte al seu entorn, com a il·lustració d’un fenomen més general, el que afecta al conjunt del Corredor Mediterrani clàssic, el de sempre. Al cap, els missatges són clars i precisos. Primer, que a base d’entendre com les coses s’han fet de malament, hem après com es podrien fer be, pel que estem preparats  per millorar. Segon, que a les Terres de ‘Ebre hem pogut veure que quan superem localismes podem arribar més llunys en la promoció dels nostres interessos comunitaris. Tan de bo ho apliquem a la pràctica.

About the Author: