Fa dues setmanes uns desconeguts van enderrocar a cops de mall diversos monuments en record dels caiguts a la batalla de l’Ebre, entre els quals la creu i el monòlit en record dels morts a Quatre Camins, al terme municipal de Vilalba dels Arcs. Els supervivents del terç de requetès de Nostra Senyora de Montserrat van erigir als anys seixanta els dos monuments ara destruïts, un per a cada bàndol, separats per uns pocs centenars de metres, per assenyalar els llocs que ocupaven les posicions militars dels franquistes i dels republicans en aquella contesa.

El juliol de 1986 vaig visitar per primera vegada l’indret, acompanyant desenes de supervivents de la Lleva del Biberó, que rememoraven l’aniversari de l’inici de la batalla. Me van explicar que els combats van ser tan ferotges i tan sagnants, que els mateixos requetès franquistes van sufragar el monòlit en memòria dels republicans caiguts a Quatre Camins, amb clara voluntat de reconciliació, ja que aleshores les autoritats no haurien tolerat un homenatge organitzat pels supervivents del bàndol perdedor.

Al peu d’un dels monuments, no recordo en quin dels dos, hi havia una cavitat plena d’ossos de cadàvers d’un i l’altre bàndol, que els visitants de l’indret recollien pels voltants i els dipositaven a l’interior. La majoria dels veterans que van visitar Quatre Camins el juliol de 1986 eren del bàndol republicà i tots sentien aquell memorial com a propi.

Em fa l’efecte que vuitanta anys després de la batalla de l’Ebre i de la Guerra Civil en general, no estem fent bé les coses. El mall i el martell hidràulic s’han utilitzat a les Terres de l’Ebre i arreu, també a iniciativa d’alguns ajuntaments, per a enderrocar o esborrar altres monòlits, làpides, grafits… que recordaven o eren testimonis d’aquells fets. No em referiré ara si és o no és oportú retirar esta simbologia, però sí que em sembla equivocada la destrucció bàrbara d’unes pedres que, vulguem o no, formen part de la història dels nostres pobles.

A les nostres comarques hi ha grans centres d’interpretació de la guerra i diversos espais de memòria on es podrien conservar o posar en context els monuments, les làpides i altres elements que s’han destruït els últims anys d’una manera infame. I en tot cas, hi ha cementeris i magatzems a cada municipi per a dipositar les petges que ens ha llegat la història.

Diuen que qui no recorda el passat està condemnat a repetir-lo.

 

Periodista.