Les quaranta

2018-12-07T10:36:11+00:007 de desembre de 2018|Firmes ebredigital.cat||0 Comentaris

Fa vuitanta anys i 21 dies que s’havia acabat la Batalla de l’Ebre.

El dia que escric això en falten 40 per a complir els 80 anys que els feixistes entressin a Tortosa el 13 de gener de 1939, i que comencessin 37 anys de dictadura franquista. I dijous dia 6 (ahir) es van celebrar els 40 anys de dictadura constitucional.

Potser qui encara creuen que la Transició va ser modèlica (jo llavors també ho pensava) s’escandalitzen. Però si mirem els fets, que cadascú tregui les seves conclusions. Aquestes que exposo són les meves, que vull compartir.

En primer lloc, la jefatura de l’Estat va estar determinada pel dictador, tal com figurava en el seu testament; per tant, és una extensió de la dictadura. Si des d’aleshores no s’ha pogut posar a votació pels ciutadans el model d’estat, alguna cosa falla a la democràcia.

De fet, a partir de l’intent de cop d’estat (el veritable, del 23-F de 1981, amb armes), ja va començar la involució. No es va desplegar l’estat federal que pregonava el socialisme i la LOAPA va retallar les autonomies.

Si algú pensa que per votar cada 4 anys hi ha democràcia, s’equivoca. ¿De què va servir votar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’any 2006 si el Tribunal Constitucional se’l va carregar el juny 2010 arran d’una campanya del PP recollint signatures contra Catalunya, després d’haver estat vigent 4 anys? És a dir, un tribunal, en nom de la Constitució que proclama l’estat de les autonomies, es carrega la voluntat popular.

Des d’aleshores ja coneixeu les mobilitzacions “in crescendo” i el procés. Al marge d’això, què han fet els constitucionalistes per garantir aquesta Carta Magna per exemple pel que fa al dret de l’habitatge? Res. Els milers de desnonaments en són la prova.

Al contrari, la reforma constitucional aprovada el 30 d’agost de 2011 va ser d’escàndol: sota l’epígraf espuri de”l’estabilitat pressupostària”, en realitat s’aprovava que primer s’han de pagar els diners als bancs que atendre les necessitats dels ciutadans. Per tant, el dia 6 res a celebrar.

Si mirem, només per sobre, la separació de poders que es consagra a la Constitució també veurem que és mullat respecte a la Justícia. D’aquest poder ja s’ha perdut el respecte, per què com recentment ha demostrat s’ha posat a les ordres de la banca; i l’elecció de membres dels alts tribunals es fa des dels partits, contravenint indicacions dels òrgans europeus de Justícia.

Bé, ¿quina justícia té l’estat espanyol que deixa lliures a feixistes condemnats, resolent un recurs en tres dies, i manté en presó provisional a polítics escollits democràticament per haver promogut un referèndum i encallant els seus recursos? ¿On són les llibertats que proclama la Constitució? Ningú no recorda que Andalusia el 28 de febrer de 1980 va celebrar un referèndum per escollir la via d’accés al seu futur autonòmic?, per cert, no estava previst a la Constitució.

Quina Transició s’ha fet quan en 40 anys no s’ha condemnat la dictadura ni s’ha acabat amb els símbols, que mai han deixat de ser legals. Què ha fet la Fiscalia, en relació als nets dels feixistes de fa 40 anys, que acaben d’irrompre en el parlament andalús quan el seu programa conté punts que atempten contra la inviolable Constitució? És clar, si no ha fet res per les hòsties de policies i guàrdiacivils el dia 1 d’octubre, o d’un policia a un fotoperiodista, o els militars que han exaltat Franco, ni s’ha derogat la llei mordassa… què cal esperar?

Però més enllà de les 40 en bastos i espases, hi ha qui comença a cantar les 40 als reis, i en votacions simbòliques els universitaris posen en evidència la monarquia. A més, si es manté la inviolabilitat, es contradiu el principi d’igualtat de tots els ciutadans…

Bé, per a què seguir… I ara volen que es doni suport als pressupostos espanyols, quan fa dècades que s’esperen inversions estratègiques que mai arriben. Per què es malbaraten diners en rotondes a la N340 en lloc d’afanyar-se en construir l’A7? Per què no es tornen els diners del Castor i es desmantella? Ja s’ha fixat la data pels simulacres nuclears? Finalment el corredor mediterrani quan estarà llest? I l’autovia a l’interior… Quan s’alliberarà Carme Forcadell, que va permetre un debat polític en seu parlamentària? (bé, i la resta d’empresonats). Davant la incapacitat de l’estat de resoldre una qüestió estrictament política, la Constitució esdevé una dictadura més que una eina per garantir les llibertats.

Periodista.
Escriu un comentari
X
X