Els xiquets a l’univers meravelles i les xiquetes… a la cuina!

Durant les Jornades Radicalment Feministes fetes a Barcelona el 2016 vam poder assistir a una xerrada sobre còmics, revistes i ninotaires. Allà, entre moltes coses de les que les ponents van parlar, és va comentar com Thor, personatge creat al 1962 per Lee i Kirby i pertanyent a l’Univers Marvel, havia estat una vegada dona. De fet, Thor, era un martell que qui el posseïa es convertia en una mena d’heroi semi déu inspirat en la mitologia nòrdica. Thor havia estat home quasi sempre a excepció d’un cop que qui portava el martell era una mena de mono. Tot, absolutament tot, els seus i les seves fans ho havien tolerat. Tot menys que Thor pogués ser dona. Doncs bé, quan això va succeir en el còmic, Marvel va rebre tantes amenaces que, finalment i més enllà de l’anècdota, Thor va tornar a convertir-se en un home tipus “maxirulo”.

He volgut comentar aquesta anècdota perquè no fa gaire ens assaltava una notícia que, ràpidament, s’escampava pel Facebook sobre com 7 passatgers sortien d’un avió perquè era pilotat íntegrament per dones. El veritable fet sembla que va ser al 2016 i era un vol de Miami a Buenos Aires. Però no és aquesta notícia la que m’inspira a fer aquest article d’opinió sinó els comentaris que van aparèixer a la meva pàgina de face, ja que tots, sistemàticament, parlaven que era una bestiesa aquesta discriminació. Com pot ser que si tothom i totdon pensa que això és una bestiesa encara hi hagi aquests fets dia sí dia també?

Un altre dels fets greus de discriminació i del qual ningú no s’ha ruboritzat, ni hi ha hagut cap dimissió, és la notícia apareguda a l’octubre sobre que hi ha un càtering que serveix més menjar als xiquets que a les xiquetes. Això, a més, passa a les escoles públiques d’Andalusia. Sembla, però, que a d’altres comunitats, també passa. Els pares paguen el mateix, és a dir, que les xiquetes han de pagar més pel menjar que mengen. I això passa malgrat que els metges i nutricionistes asseguren que, en aquestes edats de creixement, xiquets i xiquetes han de menjar el mateix.

No cal ser psicòleg per veure quina és la informació subliminal que aquests xiquets i xiquetes rebran. Ells valen més, elles menys! Podem continuar dient que això és anecdòtic, que no afectarà a possibles trastorns alimentaris posteriors, que no són agressions i discriminacions. Podem continuar fent el ruc, però la veritat és que, si hagués hagut a la cabina de l’avió un home i una dona asseguts als seients dels pilots, totes i tots hauríem pensat que ell pilotava i ella era el “florero”! Per canviar el món i començar a fer-lo més just i igualitari hem de deixar de discriminar. Quan les discriminacions venen en forma d’àpat i juguen amb l’aprenentatge de valors dels més petits i petites, hem d’actuar i dir prou, les noves generacions s’ho mereixen i amb una emoticona enfadada no arreglem res!

Pintora i psicòloga, amb ulls inquiets aprenent de la vida…
Escriu un comentari
X
X