Els estudiosos del cervell humà tenen ben clar en quines de les 2 parts del nostre cervell es troben les nostres capacitats com a persones.

A l’hemisferi esquerre tenim la capacitat verbal, la consciència temporal, els fonaments de la realitat, i el raonament lògic en general.

A l’hemisferi dret tenim ubicats els sentiments, les emocions, la creativitat i la fantasia.

La història de la humanitat està plena de personatges dirigents que han portat a l’abisme a les comunitats que representaven. Tots ells, sense excepció, van fer i continuen seguint el mateix procés:

Primer: Identifiquen un enemic

Segon: Relaten una història a conveniència

Tercer: Convencen als seus acòlits que es pot obtenir la victòria (sigui la que sigui)

Quart: Creen eslògans amb frases fetes difícilment discutibles, ben generalistes i poc concretes.

Un cop completat aquest procés i tancat el cercle, els Messies únicament tenen que repetir els eslògans per generar un automatisme mental que ens impedeix interconnectar els dos hemisferis cerebrals, donat que TOTS els elements associats al seu missatge rauen a l’hemisferi dret. En aquest punt, “els xais”, estan definitivament atrapats en la passió i qualsevol intent de reflexió lliure d’emocions és senzillament estèril.

Arribats a aquest punt, jo diria que l’únic tractament mèdic possible per intentar recuperar la consciència humana hauria de passar per enviar un missatge (píndola) de rescat  a l’hemisferi esquerre. Un missatge, que per obrir una escletxa hauria de ser necessàriament sentimental. Una possibilitat, se m’acut que podria ser pensar en el que convé més al futur dels nostres fills.

Potser a partir d’aquest punt podríem, poc a poc, anar entrant en un procés una mica racional i que, amb sort, en un moment donat ens vinguin al cap preguntes com:

Aquest dirigent està en una situació comparable a la nostra?

Tenim el mateix a perdre?

I a guanyar?

M’agradaria que tots els lectors tinguéssim la capacitat de posar noms propis als Messies. Jo no ho faré !!

De ser així voldria dir que encara tenim en ús una part del nostre raciocini i que, potser un dia, ens haurem deslliurat dels dirigents que diàriament intenten segrestar la consciència humana per convertir-nos en xais.