La nostra capacitat de sorpresa està amplament coberta. Ja res ens sorprèn. Assistim astorats a una pluja de despropòsits sense límit.

Una monarquia corrupta, Urdangarín no … La monarquia. Un Estat podrit en tots els seus estaments. Tots. No hem anat més allà dels límits d’Òrio “puteros”. Fills de “putero” que ens esbroncaven en nom d’una llei que estava per damunt de la moral. Hem vist com la corrupció no era una excepció sinó la més profunda norma de l’Estat. Hem olorat les clavegueres. Hem descobert comissaris de policia que administraven fondos reservats, informació reservada, accions reservades que en lloc de defensar la decència, compraven voluntats, finançaven partits, corrompien autoritats ja prou corruptes. Hem vist una Justícia en teoria al servei dels ciutadans… sempre que aquests ciutadans siguin dirigents, accionistes de bancs. No se salva ni el Suprem.

Hem vist.

He escoltat tertulians en teoria progressistes justificar la situació. Un il·lustre intel·lectual que es reivindica fill de la Il·lustració afirmava que una cosa era l’Ètica l’altra la política i que no es havien de barrejar. Cosa bèstia si tenim en compte que la Il·lustració parlava d’Igualtat, Llibertat i Fraternitat, conceptes ètics que segons ell no es han de mesclar amb la política. Deia Franco, feu com jo, no vos dediqueu a la política. Crec que volia dir, ni a l’ètica. Dedicar-se a la política davant la injustícia hauria de ser un imperatiu ètic.

El mateix dia i per reforçar al tertúlia un tal Teodoro Garcia alt càrrec del PP definia Espanya com “el limpio orgullo de la historia de la raza”. Aquesta “lumbrera” no dubtarà en fer una descalcificació ètica dels moviments progressistes o sobiranistes, titllant-los de “supremacistes”. Deu meu .

Prenem-los la paraula. Algú va dir, no recordo qui “seria conservador si trobes coses que valgués la pena conservar”. Doncs això. Si parlem del “limpio orgullo de la História”. Quin Orgull?? De Felip V a Fernando VII, de la Inquisició a Primo de Rivera i Franco. Quina Historia?? Si parlem de “Raza”. Quina Raza?? Que cony és això de la raza? Quin concepte polític o “ètic” val la pena conservar.

Jo em sentiria part d’aquest Estat, d’aquesta “pàtria”, si trobes alguna raó política per conservar la . No confondre política amb ètica. Em sentiria part d’aquesta proposta de convivència que hem fa l’Estat espanyol si trobes alguna raó ètica per fer-ho. No la trobo, de veritat, no la trobo. Miro al passat i veig una història que culmina en un present on tot porta a l’anul·lació de la intel·ligència i de l’ètica. Una profunda corrupció política i social i històrica.

Molts, avui protagonistes seran (serem) com llàgrimes en la pluja, efímers i oblidats. Però els seus actes, els nostres actes configuraran un món, determinaran aspectes polítics i ètics del món futur. Jo no vull ser del seu (d’aquest) món. He de dir no. Per imperatiu ètic.

Metge. Exdelegat del Govern a les Terres de l’Ebre i exdiputat al Parlament de Catalunya.