10 anys publicant llibres

Al 2003 l’amic Ferran Royo, de Sta Bàrbara, ens va reunir a Lluís de Torres i a mi mateix per iniciar un projecte ambiciós. Redactar llibres de difusió sobre els aspectes naturalístics del Port. En este aspecte ens consideràvem innovadors, perquè fins a aquell moment, el massís feia molts d’anys que venia interessant als científics, sobretot catalans, valencians i aragonesos, i també de més enllà, estudiant el territori baix un punt de vista d’elevat nivell produint gran quantitat d’articles en revistes especialitzades de vegetació i flora, geologia, bolets, aus, insectes, vertebrats, etc., però de mínim accés per al públic en general. En fi, volíem aconseguir publicar aïnes de treball per a tots aquells que, aficionats a la natura, les puguen utilitzar per a conèixer el seu entorn, activitat lúdico-cultural que molts estaven i estan portant a terme.

L’objectiu que ens marcàvem de fer divulgació però mantenint un rigor científic era llépol i ens trobàvem animats per començar els treballs. Ens varem estrenar redactant prèviament els estatuts del Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre, que més recentment sintetitzem com a Grup EbreRecerca.

Inicialment els tres varem treballar plegats per elaborar l’inventari de “Plantes vasculars del quadrant UTM 31T BF81, Sta Bárbara”, publicat a l’Institut d’Estudis Catalans, secció de Ciències Biològiques, Orca: catàleg florístic, 15 (2003). Paral·lelament col·laboràvem amb altres companys en la publicació a la premsa territorial, setmanari La veu de l’Ebre a 31-10-2003, l’article “Qüestions de toponímia: el massís del Port”, tot una argumentació històrica per a qüestionar el nom en plural que s’havia posat al Parc Natural.

Durant els primers treballs de recerca de plantes es van incorporar al grup persones autodidactes però amb un elevat nivell i domini dels aspectes naturalístics de la matèria: Salva Cardero, Jordi Beltran, Manolo Arrufat i Rafel Curto. Sortides al camp continues i visites als herbaris de València i Barcelona van a anar completant les bases per a l’obra que volíem publicar.

Al 2008 sortia a la llum el primer volum de “Plantes del Port. Equisets i falgueres, arbres i arbustos, arbres monumentals” de F. Royo i la resta de companys del grup per al tres llibres de plantes. Llibre de 298 pàgines amb descripcions específiques de cada planta o arbre, acompanyat de claus dicotòmiques que permeten la seua identificació i classificació taxonòmica en gènere i espècie, també es fa referència als noms populars del territori i més enllà. L’èxit va ser aclaparador i s’han arribat a fer dos edicions més amb el pas dels anys.

Al 2009 es va publicar el segon volum de “Plantes del Port II. Mates i plates herbàcies angiospermes dicotiledònies”. Un llibre molt complert, 559 pàgines amb claus dicotòmiques. Permet identificar i nombrar la majoria de plantes en termes de gènere – espècie i noms comuns. Totes aquelles plantes en les que normalment no ens fixem i que per al públic en general quasi totes són “herbes”.

Per al 2010 sortia el tercer volum de “Plantes del Port III. Plantes herbàcies angiospermes monocotiledònies. Arbres singulars”. Llibre amb 423 pàgines, on hi trobarem una fitxa de cada espècie amb fotos, el nom popular si en té, descripció, hàbitat, àrea de distribució, usos i l’etimologia detallada del nom llatí. També inclou les claus generals de les famílies de monocotiledònies i la seua descripció amb claus per a classificar gèneres i espècies de les gramínies i orquidàcies. Estudia les plantes monocotiledònies, la pol·linització en general i la filogènia de les plantes vasculars. Es va afegir una addenda d’espècies omeses als volums I i II, siga per omissió o, majoritàriament, perquè van aparèixer al Port després de la publicació dels volums anteriors. També es van enumerar els endemismes i tàxons especials, la flora protegida i un seguit d’arbres singulars, no catalogats, amb fotos i mapa de situació. I per acabar, els glossaris botànico-geològic i mèdico-farmacèutic, bibliografia, l’índex general de famílies i gèneres, com també noms populars dels tres volums de plantes.

Per al 2011 publicàvem el llibre “Roques del Port” de A. Arasa Tuliesa. Llibre de 312 pàgines. En el marc de les ciències naturals, la Geologia és una de les ciències més importants i alhora una de les més desconegudes, ja que si es compara amb el que s’ha publicat de botànica o de zoologia, els llibres de geologia seguixen estant a la coa ? encara que darrerament s’hagin publicat vàries guies geològiques molt meritòries de diversos parcs geològics. Tot i això, la geologia continua sent una ciència feixuga i tal vegada una mica esotèrica pels profans. Malauradament, només es pensa en ella quan hi ha grans desastres naturals, com es el cas dels terratrèmols, tsunamis, inundacions torrencials, solsides del terreny, etc. El llibre s’estructura en quatre apartats, el primer és una introducció sobre com han anat evolucionant les interpretacions correctes sobre alguns aspectes de la constitució de la Terra o dels processos geodinàmics, incloent-hi els grans paradigmes, models i teories que des de fa uns anys estan integrats en les ciències geològiques, com és cas de la Tectònica de Plaques. Un segon capítol es descriuen les bases per a poder observar i entendre els diferents tipus de roques que es troben al Port. El tercer descriu les formacions geològiques que forment el Port, des de les més antigues d’uns 250 milions d’anys fins les més actuals i recents. Per finalitzar es tracta tot el cicle hidrològic per tal de visualitzar com a partir de l’aigua de pluja funcionen tots els rierols, fonts contínues i altres de caràcter intermitent com són els anomenats “bufadors” que no surten perquè fa vent de llevant, surten perquè plou i la distribució dels conductes càrstics afavorixen les surgències esporàdiques.

Al 2012 la publicació de “Bolets del Port I. Maestrat, Matarranya i Terres de l’Ebre” de M. Arrufat, S. Boix, S. Cardero, J. Fontanet, A. Grau, P. Luque, J. Moisés, P. Prats,J. Rodríguez, B. Solà i F. Royo. Llibre amb 282 pàgines va donar a conèixer 175 bolets que es poden trobar al Port o terres que l’envolten. De les diferents espècies hi trobareu el nom científic i el popular, si en té, descripcions acurades del seu aspecte macroscòpic amb fotografies detallades que ens ajuden a identificar-les i diferenciar-les d’altres amb les que podríem confondre. Es parla del seu hàbitat, del valor culinari i de l’origen del seu nom, que sol fer referència al seu aspecte o procedència. Es va intentar fer un llibre clar i entenedor, per a “rovelloneros” més o menys experts, però sense perdre el seu caràcter científic. .
També al 2012 es va publicar “Estrelletes” de Mig Camí”, de A. Arasa Tuliesa. El llibre, de només 60 pàgines vol aportar una visió més objectiva en relació a les troballes que es vénen fent d’uns fòssils molt xicotets, als quals per la seua morfologia se’ls ha atribuït llegendes que alimenten la fantasia i allunyen de la realitat. Potser és per això algunes persones a les “estrelletes” els atribuïxen virtuts més o menys miraculoses. De manera que s’ha estès entre una part de la població té interès de buscar-ne amb la finalitat de poder-les utilitzar com veritables amulets. L’opuscle fa un recull de llegendes que giren al voltant de les “estrelletes” i s’aporta una breu descripció d’una vintena d’altres fòssils que les acompanyen. El lector podrà identificar fàcilment els fòssils, ja que s’aporten imatges dels animals actuals equivalents. Al final s’il·lustra amb imatges com era aquell fons de mar de fa 130 milions d’anys quan vivien tots aquells animals.

Per a l’any 2014 es va publicar “Aus del Port” de J.A. Muyas Bercet. Es un treball que recull la presència de 174 espècies d’aus al massís del Port, siga perquè és un lloc de residència permanent, un lloc d’hivernada o que, esporàdicament, s’hi troben de pas. El llibre de 390, planes inclou una extensa introducció sobre diferents aspectes ornitològics: evolució, el vol, comportament migratori i l’anellament. A continuació, seguint l’ordenació sistemàtica més actual, es fa una anàlisi exhaustiva de totes i cadascuna de les espècies que han estat descrites a la zona acompanyades de fotografies i dibuixos que permeten destacar aquells trets més característics de cadascuna de les espècies descrites.

Per al 2016 es publica “Bolets del Port II. Maestrat, Matarranya i Terres de l’Ebre” de M. Arrufat i F. Royo. Llibre de 254 pàgines amb la descripció de 200 noves espècies, donant continuïtat a les descrites a “Bolets del Port I”. Moltes d’elles són usuals, però també es descriuen bolets que potser no s’acostumen a veure, be per que no es coneixen, no es mengen o no són atractius, però que al incloure’ls es completa la llista dels trobats al territori. S’aporta la classificació de segons el nom científic i la etimologia, si és possible el seu nom popular, la descripció del seu aspecte macroscòpic, fotografies que ens mostren el seu aspecte habitual i també els detalls que ens ajuden a identificar-lo i a diferenciar-lo d’altres amb qui es podrien confondre. Es fa referència al seu hàbitat, valor culinari. Des d’aquí un record per a F. Royo, qui ens va deixar just entrar el llibre a impremta i com deia ell “…s’ha d’intentar fer un llibre clar i entenedor, però sense perdre el seu caràcter científic i divulgatiu que, en definitiva, és la tasca que el Grup d’EbreRecerca s’ha fixat…”

La tasca va continuar i al 2017 es publica “Insectes del Port” de F. Carceller i M. Codorniu. Obra de 368 pàgines, representa una guia naturalista que vol donar a conèixer la gran varietat d’insectes que viuen al Port. S’ha intentat presentar una bona selecció de les espècies més comuns de veure, les més representatives i les que tenen un major interès biogeogràfic o científic. Se’n descriuen més de 600 acompanyades de la corresponent fotografia. Hi ha un capítol inicial amb una ampla introducció sobre els insectes, amb una clau d’ordres entenedora i concisa. Cada ordre te una explicació general i les descripcions específiques de cada espècie, amb el nom científic, el nom vulgar si existix, els caràcters morfològics, fenologia o període de l’any en que podem veure l’espècie, l’hàbitat, la biologia, les relacions amb altres insectes o amb l’home i diverses curiositats. També hi ha un apartat especial sobre espècies cavernícoles, donades les característiques tan singulars d’aïllament del medi subterrani, on la fauna d’insectes està constituïda sovint per organismes endèmics i relictes. Al final del treball hi trobem un glossari amb vocabulari tècnic, bibliografia, un índex de famílies i un de gèneres.

Enguany, 2018, ha vist la llum “Bolets del delta de l’Ebre” de Manolo Arrufat i Sales. Des d’aquí el nostre record i respecte per un home que vivia í coneixia intensament el món dels bolets. Possiblement el públic en general es sorprendrà davant un llibre de bolets del delta, ja que normalment sempre s’associen a hàbitats i ambients de muntanya. En este cas la seua recerca ha permès identificar-ne un centenar que creixen en hàbitats ben diferents als esperats. El llibre amb 232 pàgines descriu bolets característics de muntanya però sorprenentment també se’n descriuen als arenals, aiguamolls o bosc de ribera entre altres indrets on es troben. Seguin la metodologia de treball d’EbreRecerca, el llibre fa una descripció dels ambients del delta de l’Ebre, establix l’ordre sistemàtic i descriu cada espècie que acompanya amb fotografies molt significatives destacant els trets identificatius.

El llibre ha sortit a títol pòstum, Manolo havia acabat el llibre, però en iniciar el procés de maquetació, malauradament ens va dixar. Ara volem destacar que el proper dia divendres dia 9 de novembre a les 19:30h farem la presentació del llibre Bolets del delta de l’Ebre “ a la biblioteca d’Amposta. Us esperem.

Doctor en Ciències Geològiques.
X
X