Per què avança l’extrema dreta arreu?

Acabem de saber fa només unes hores que Brasil tindrà un nou President, Bolsonaro, un nostàlgic de la dictadura. Bolsonaro guanya amplament les eleccions en un país potent a l’Amèrica llatina, un país que no fa tant ens era referent com a exemple d’haver arribat al poder un PT (Partit dels Treballadors) exemple per a molts intel·lectuals del nostre país, de modernitat, d’igualtat, de justícia social, de participació. Recordo encara a principis del 2.000 cursant un Postgrau de Mediació Comunitària a la UB com en parlàvem de Lula i el PT molt admirats. Què ha succeït per passar d’un extrem a l’altre? I aquest no és un cas aïllat, sabem també d’altres casos prou destacables a l’Amèrica Llatina (Mèxic, Argentina, Xile, Perú, Colòmbia…) i com no als Estats Units i també a la vella Europa tenim el cas per exemple d’Itàlia.

Què indiquen aquests moviments polítics? Al segle XXI quan tots estem interconnectats, quan els “discursos i relats” dels polítics poden arribar a tothom i a tothora? Què hi tenen a veure les “facknews”? Es pot “manipular” l’opinió i criteri del votant? Penso que en el fons de la qüestió, i més enllà d’aquests fets, hi ha els valors en una societat, que pot ser la classe política no sap o no pot veure i analitzar de la forma més encertada. M’explico. Les persones volem que se’ns tingui en compte, sentim que som part de la comunitat i així se’ns ha de tractar. A tots, més o menys conscientment, ens agrada ser tinguts en compte, ser tractats almenys al mateix nivell que el veí… Pot ser que en arribar al poder alguns moviments polítics i els seus representants s’oblidin de tot això? Aquests fets succeeix, crec, independentment de la tendència política, però passa més factura en cas de polítics progressistes. Hi ha una potent classe mitjana emergent a molts dels països esmentats, on líders populistes i excloents estan triomfant, que se sent oblidada i menys tinguda. Aquests líders com Bolsonaro o Trump per exemple, tenen un relat que la gent vol sentir, que pot ser llaminer, però, al meu entendre amb un rerefons perillós. Aquests discursos es fonamenten en magnificar les diferències, en menys tenir als sectors socials “diferents”, en apoderar actituds excloents i que no considerin “els danys colaterals” que ocasionin, etc.

Em preocupa com pot anar evolucionant tot aquest moviment polític i quines poden ser les seves conseqüències. Ens podem trobar amb un “campi qui pugui” i que uns pocs s’enforteixin de forma desmesurada, i al mateix temps, amb persones al llindar de la pobresa, grups de persones en situacions crítiques que es quedin pel camí… Vetllem per ser actius ala nostra societat, implicar-nos i sobretot en col·laborar i reforçar les iniciatives, que gràcies a déu les hi ha, de col·lectius que treballen per una societat més justa i èticament més forta.

Psicòloga.
X
X