Lletres Ebrenques: sense complexos

Molt sovint lamentem allò que afecta al dia a dia a Terres de l’Ebre: infraestructures deficients, escassa inversió, poca presència als mitjans de comunicació…, amb tota la raó del món, però oblidem d’enorgullir-nos d’allò que ens singularitza —els nostres paisatges, la bonhomia de la nostra gent…— i, sobretot, d’allò que ens fa forts.

Fa unes setmanes vaig tenir el plaer d’assistir a un dels actes culturals anuals de més rellevància de les nostres comarques: les XIII Jornades de les Lletres Ebrenques. Van ser cinc dies marcats per la presència d’innumerables personalitats de la literatura i de la música actuals del nostre entorn —em perdonareu si em permeto no citar cap nom, no voldria ofendre destacant-ne uns sobre altres—, sense oblidar els merescuts homenatges als clàssics, com Manuel de Pedrolo, Vicent Andrés Estellés i els d’aquí, com S. J. Arbó. Els concerts, els recitals de poemes, els espectacles infantils, els esmorzars literaris, les tertúlies formals i les informals a peu de taula, entre altres, van integrar tradició i innovació. Un talent creatiu que ja no es valora només entre els d’aquí sinó que es lloat per personalitats de fora que no van tenir mandra de traslladar-se dos-cents quilòmetres cap al sud per a gaudir d’allò que tenim per a ensenyar, compartir i, ho podem dir, presumir. Amb tot, no va ser només en els actes públics que es va poder descobrir l’activisme cultural que es respira, sinó també en les converses amb coneguts i amics —els de sempre i els que es fan cada any—: els clubs de lectura, les trobades a cada poble, les fires, les exposicions, les reivindicacions, les rutes literàries, els tallers d’escriptura… Si encara hi ha algú que es queixa que aquí no es fan activitats i que si volem cultura hem de sortir fora, és perquè ni ha vist el programa ni hi ha posat mai els peus.

Malgrat les dificultats que la recent llevantada ens va imposar, no va ser la casualitat la que va fer que els actes estiguessin plens, alguns de gom a gom, ni la bona sort el que ha portat aquest esdeveniment al nombre d’edicions que compta, sinó la implicació de tot un grup d’activistes culturals, encapçalat per Joana Serret Fabra, directora de la biblioteca Joan Sebastià Arbó d’Amposta i alma mater de les Jornades, amb el suport de la resta de bibliotecàries de tota la demarcació, que van demostrar que no són només les encarregades de gestionar un fons bibliogràfic sinó que són difusores i dinamitzadores de la cultura i prescriptores de lectura, però, sobretot, ànimes sensibles a qualsevol manifestació artística. El meu —nostre, m’atreveixo a dir— reconeixement i admiració per la gran tasca que feu.

Escriptora. Doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la URV. Catedràtica d’Institut i professora associada de la URV.
X
X