Fa un temps que proliferen les benzineres anomenades Low Cost o desateses o fantasmes i és un tipus de negoci a l’alça, i empreses que no es dedicaven a aquest tipus de negoci ara l’ofereixen com un producte més.

I em crida molt l’atenció que la nostra societat hagi acceptat aquest tipus de negoci sense ni tan sols fer-se alguna que altre pregunta i el que més en crida l’atenció és veure que per uns mísers cèntims de diferència es formen unes grans cues per repostar en aquestes benzineres les quals són un gran risc per la nostra integritat física i la salut, perquè allà és el mateix client qui manipula uns productes que són considerats com a mercaderies perilloses i nosaltres no disposem de la preparació adequada per la manipulació d’aquests productes que són altament inflamables i explosius.

A més a més hem de tindre en compte que el benzè és un component que hi està present als productes derivats del petroli i afecta greument al nostre organisme per la inhalació de gasos, ja que pot causar bronquitis, dificultat per respirar i bronquiolitis irritativa, fins i tot greus, amb sagnat, inflamació i edema pulmonar, que pot conduir a la mort. El cervell i el fetge també es poden danyar.

Amb el vessament a terra a l’hora d’omplir en excés el dipòsit de combustible i l’evaporació en l’aire també poden causar riscos per al medi ambient, ja que genera la contaminació de la capa freàtica i de l’aigua del subsòl.

Les benzineres fantasmes també són un greu problema de seguretat, perquè aquestes no compten amb un personal qualificat que vetlli per a l’ús correcte de les instal·lacions, ni perquè es compleixin les mínimes mesures de seguretat requerides per al tractament d’aquests productes i no hem de passar per alt que una benzinera desatesa pot convertir-se en un clar objectiu per aquells que són partidaris d’infondre terror a la resta de la població.

I sobretot, a part de tot el mencionat amb anterioritat, aquestes benzineres no són beneficioses per a la societat, ja que són un model de negoci que no són creadores de llocs de treball i són discriminatòries per a la gent gran i per a la comunitat de persones amb diversitat funcional les quals no podem tindre accés als serveis que ofereixen.

Jo personalment he apostat per omplir el dipòsit allà a on una persona m’atengui, ja que per uns mísers cèntims de diferència no vull que la gent estigui desocupada, es contamini el medi ambient, perdre la salut o donar-li el gust a algú de fer esclatar la benzinera fantasma pels aires, ja que el món en el qual vivim es canvia amb els nostres actes.