Fa uns dies, amb motiu de la celebració de la festa Orígens van atracar al port de La Ràpita diversos vaixells de vela antics. Al magnífic pailebot centenari Santa Eulàlia -que ha visitat diverses vegades el port rapitenc- s’hi van sumar, en aquesta ocasió, l’elegant llagut Sant Ramon i algunes embarcacions menors del col·lectiu Arjau Vela llatina com el Quinòcio, el Miquel Nansa i el Maisus. D’un temps ençà tenim la sort de poder veure en aquest port vaixells històrics que per un motiu o altre fan escala d’uns quants dies. Fa uns mesos va atracar la fragata Sthandart, el vaixell insígnia del tsar de Rússia Pere El gran. I fa poc més d’un any el Santa Eulàlia va venir acompanyat del quetx Ciutat de Badalona i de la goleta Far de Barcelona. Recordareu igualment les diverses estades que va fer el clipper Star Flyer, reconvertit ara en un luxós creuer. Sempre que he sabut de l’arribada d’un d’aquests vaixells he intentat visitar-los. Si més no, anar a veure’ls. I la veritat és que després d’admirar-los i fotografiar-los, marxo cap a casa amb un mal regust i amb el pensament inevitable del ric patrimoni marítim que hem deixat perdre a casa nostra. Us imagineu ara un dels històrics pailebots rapitencs ben restaurat i conservat atracat al moll com a vaixell-museu ?

I és que va haver-hi un temps -no tan llunyà- en què els llaguts, les balandres i els pailebots, entraven i sortien cada dia de la badia dels Alfacs. Un anar i venir incessant que va durar fins als anys seixanta i que en algun cas es va allargar fins a mitjans dels setanta del segle XX. La Ràpita va arribar a tenir una important matrícula d’aquests vaixells, alguns d’ells construïts a les drassanes locals de La Ràpita, de Vinaròs, Les Cases o Tortosa per mestres d’Aixa i Calafats de nissagues com els Arasa, els Carcellé o els Nicolau, entre altres. Vaixells que paulatinament foren reconvertits en motovelers al voltant dels anys trenta.

L’enyorat senyor Lluís Millan, investigador inesgotable de la nostra mar, ens parlà dels que formaven part de la matrícula de la Ràpita (2a i 3a llista): el Teresa, el Miguel Murall, el Carmencita, Cinta, Gaspar Bayerri, Josefina Subirats, Juan Miguel, Joven Amalia, Magdalena Dolores, Miguel, Montsianell, Pedro Galiana, Ramona i García, Tarragona, Teresa Garcerà, Verge del Remei, Sada, Virgen del Carmen Pastora …

Els manaven veritables homes de mar, que amb una tecnologia molt rudimentària recorrien pràcticament tot el Mediterrani: Almeria, Mallorca, Alacant, Tarragona, Barcelona i Sette solien ser els destins més habituals. Entre els noms d’aquells mítics patrons rapitencs hi havia Marià Castellà, Vicent Forès, Joan Obiol, Manuel Roso, Custodi-Lluís Forès, Agustí Ferré, Marià Ferré, Vicent García, Tomàs Huguet, Sebastià Coll, Tomàs Castellà, Agustí Castellà, Francesc Foix, Manuel García, Antoni Drago, J. Quiles, Jaume Roca …

I dels seus propietaris o armadors destacaríem a Miguel Murall, Musolas, Beltran- Barrera, Nicolau-Castellà, Vicent García, Nicolau i Fabregat S.L, Torné i Canicio S.L …

Durant els temps de la guerra civil i sobretot de la post-guerra, els pailebots, els llaguts i les balandres, ja transformats en motovelers, van viure una segona època daurada. Eren temps de carestia i de mancances de tot tipus i el combustible era escàs. A la matrícula local, cal afegir molts altres que venien a carregar als Alfacs i que van fer-se molt populars per un motiu o un altre. L’Adela Villanueva, el Cala Mitjana, Cala Sant Vicent, el Galicia, Hernan Cortés, el Ramon Freixas o el Santa Petra, són només alguns dels vaixells que solien tocar els Alfacs en busca de sal, taronges, arròs o garrofes i per deixar adobs i fosfats, teules o materials de construcció.

Encara, de ben petit, vaig tenir ocasió de jugar entre les restes d’alguns d’ells. Ens tiràvem cabussons de les cordes que penjaven dels pals del Miguel i el Pedro Galiana, semi-submergits darrere la llotja de peix. Em vaig refugiar al pont i vaig caminar per la coberta del Juan Miguel, embarrancat a la costa, al costat del Xip Xap. I amb el meu pare encara havíem pescat algun llobarro entre les restes del Sada i el Teresa, allà al cementiri de vaixells que hi havia a llevant del port, on actualment hi ha la Marina Sant Carles.