Altebrat 22@, el hub energètic català

2018-10-08T10:55:32+00:0012 d'octubre de 2018|El desè mandat| |0 Comentaris

La Ribera d’Ebre és una rara avis, i faríem un mal servei als nostres conveïns i al país si no ho aprofitéssim, ara que encara estem a temps. Segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (idescat.cat any 2015), el sector industrial aporta al voltant del 70% del producte interior brut comarcal a la Ribera d’Ebre. En poques paraules, i de forma entenedora, el producte interior brut, també conegut per les seves sigles PIB, és el valor monetari de la producció de béns i serveis d’un territori. Això vol dir que de cada 100€ que es generen a la comarca, al voltant de 70€ ho són gràcies a la indústria… i d’aquests, 65€ ho són per l’industria extractiva, energètica o de residus.

I com està l’aspecte de generació de valor industrial a les comarques veïnes de l’Altebrat? Doncs al Priorat estan al voltant d’un 35%, i a la Terra alta superen, per poc, el 45%. És ben evident que els dos grups de producció d’energia nuclear actualment en funcionament al terme municipal d’Ascó tenen alguna cosa a veure. I aquesta és, la nostra pedra de toc.

Els que tenim més edat recordem amb pena com va quedar l’economia de les regions on hi havia una indústria molt arrelada al territori, i que donava feina i aixopluc econòmic a moltes persones, quan aquesta va veure’s obligada a tancar. Aquí podria portar exemples com los Altos Hornos de Vizcaya, la ria de Bilbao (on ara s’ubica el Guggenheim) o el tancament de les conques mineres asturianes. En tots aquests casos es va actuar i va ser tractat com un “tema de país”, però es va fer tard i malament. L’estudi de les alternatives va arribar quan les regions estaven sentenciades econòmicament i hi havia una alta conflictivitat social. Transcorreguts 30 anys i amb un nou motor econòmic omplint l’espai deixat per les indústries tancades, ningú no se’n recorda dels mals moments viscuts però amb una dosi més elevada de sensibilitat i de planificació s’hagués reduït la tensió i els neguits dels ciutadans.

Una experiència de revitalització d’una zona més propera en el temps i en l’espai viscuda sense tanta tensió i que, per tant, la podem prendre com exemple és el Barcelona 22@. L’any 2000 l’Ajuntament de Barcelona transformà 200 hectàrees de terrenys industrials amb poc o nul ús en un hub tecnològic, és a dir, en una àrea estratègica per a tot tipus d’empreses relacionades amb la tecnologia i el coneixement. Tots els implicats, des de veïns fins al govern espanyol, passant per la generalitat i els ajuntaments de l’àrea metropolitana, van apostar per aquest canvi de rumb, que s’ha demostrat un èxit. Fins avui s’han ubicat al voltant de 4.500 empreses generant més de 56.000 llocs nous de feina de molt alt valor afegit.

Precisament un model d’evolució similar al 22@ és el que crec que hauríem d’exigir les comarques que conformem l’Altebrat i que estem ubicades dins de l’àrea d’influència nuclear: la creació d’un hub energètic que canalitzi tot el valor que tenim al nostre entorn per trobar alternatives sostenibles i segures a la generació i explotació de l’energia en un món cada cop més depenent d’aquest recurs bàsic. Tenim tot el que ens cal: les instal·lacions, els tècnics i, per damunt de tot, tenim l’obligació de deixar una regió econòmica i socialment potent pels nostres hereus.

Joan Piñol i Mora
Alcalde de Móra d’Ebre

Alcalde de Móra d’Ebre.
X
X