Diuen que els amics els tries i la família tens la que et toca. I jo he triat bé. Amb les relacions d’amistat passa com amb les persones, que algunes van canviant, d’altres evolucionen i algunes moren. Amb els anys valores aquelles que de debò han valgut la pena quan comparteixes un parell de cerveses a la tarda tot i pensar totalment diferent. I que l’amistat continua intacta encara que la conversa pugi de to i que en lloc de dos siguin quatre les copes. I que ho tornaràs a repetir malgrat no compartir ni ideologia política, ni equip de futbol. Ho puc dir ben alt, jo he tingut sort. Digueu-me ingènua però pensava que això passava a totes les famílies, o a la majoria. Establir qualsevol relació, sigui quina sigui, posant-hi límits no té cap sentit. Quants haurem dit algun cop “quedem però no parlem de política”? O de futbol, o de nens… Llavors de què parlem?

Parlo de parlar de tot sense peròs. Aquesta és la gràcia. La intolerància ens fa pitjors. Pitjors amics, companys, persones en definitiva. Som una societat de tertúlies a la tele i de tertulietes al bar. Ens agrada discrepar, opinar i si pot ser en veu alta. Però també som del seny, del respecte i dels arguments.

Sóc de la Sénia, poble fronterer, diuen alguns. Municipi a l’abast de tres territoris germans que sempre han viscut en harmonia, dic jo. I no entenc per què no ha de continuar sent així. El procés d’independència que ha encaminat Catalunya no és una qüestió de símbols, ni de banderes. I molt menys de fronteres. Vull continuar comprant a Vinaròs i anar a Peníscola a la platja.

No m’agrada quan alguns pengen llaços grocs en propietats privades ‘contràries’ però encara menys quan altres malmeten o transformen els anteriors. Les pintades i banderes amb simbologia feixista que he vist al meu poble darrerament m’han entristit profundament. Si en lloc de perdre el temps i embrutar els carrers destinéssim una hora a compartir una cervesa entendríem millor què volen uns i altres. Segurament ni ells ni jo canviarem d’opinió però no ens perdrem el respecte i guanyarem en convivència. Crec que no és tan difícil. Ni potser jo tan ingènua.

Periodista i directora i presentdora del programa Ben Trobats de la Xarxa de Comunicació Local

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre