La frase de Quim Torra dirigida als “amics dels CDR”, “que ‘apreteu’ i feu bé d”apretar'”, ha causat més enrenou que el mític “‘bueno’, ‘pues’ molt bé, ‘pues’ ‘adios'” del major Trapero. A l’excap dels Mossos d’Esquadra, la tirallonga de castellanismes, dits així, tots d’una, l’un darrere l’altre, sense pietat ni miraments per a Mestre Fabra, li va sortir de l’ànima enmig d’un incident amb un periodista en una roda de premsa. Coses del directe, que diria aquell. Per contra, el president de la Generalitat nos va regalar el seu ‘apreteu’ sense més ni més, al final d’un acte, quan estava felicitant els castellers, els trabucaires i els dansaires que van participar en la commemoració de l’U d’Octubre a Sant Julià de Ramis.

De ben segur que hi ha molts independentistes que es van sentir reconfortats amb l”apreteu’ de Quim Torra, però potser n’hi ha algun que esta frase el va agafar amb la guàrdia baixa. Em fa l’efecte que enmig de l’enrenou polític d’estos dies, hi ha gent de la vella escola, que encara se’n recorda amb nostàlgia d’aquells temps en què els convergents de pro eren gent d’orde i anaven a comprar el tortell els diumenges en sortir de missa. Ara, ja sé sap, a la mínima te’ls pots trobar, estelada en mà, cridant allò dels carrers seran sempre nostres. I això, a més d’un de la vella escola, se li fa difícil d’empassar-s’ho.

Tot plegat, no els sembla una mica allò del món a l’inrevés? Diràs que els d’Esquerra Republicana, que sempre han arrossegat l’estigma de matussers i d’assemblearis, ara resulta que són el paradigma del pragmatisme i de la tranquil·litat i dels bons aliments. Vaja, que fa l’efecte que els d’Oriol Junqueras fan el paper dels convergents de tota la vida, mentre que els del PDeCAT d’ara semblen aquella jovenalla de les JERC d’antany, dels temps de l'”Espanya ens roba” amb el ganivet a la mà.

En fi, potser no n’hi ha per a tant, potser és efecte òptic d’alguns que tenen la vista cansada i no acaben de veure clara la jugada de l”apreteu’ de l’altre dia a Sant Julià de Ramis. Sigui com sigui, en moments d’atribolament, de feblesa i de dubte, jo sempre recomano encomanar-se a les sàvies paraules que ens va llegar el major Trapero en aquella cèlebre roda de premsa de l’agost de l’any passat, allò del “‘bueno’, ‘pues’ molt bé”…

Periodista.