Novament legalitat contra legitimitat

2018-10-09T14:00:12+00:009 d'octubre de 2018|Editorial| ||0 Comentaris

La crisi entre JxCat i ERC entorn la delegació de vot dels sis diputats empresonats i exiliats arran de la suspensió decretada pel jutge Llarena posa al descobert, un cop més, el dilema entre legitimitat i legalitat. Aquest ha estat, de fet, el debat de fons que ha acompanyat el Procés independentista en les seues diferents etapes. Lleis contra voluntat popular.

Es planteja ara als partits independentistes acceptar una suspensió que consideren injusta i que significaria privar als seus votants dels seus representants electes. Mentre que ERC ha decidit acatar i designar un substitut per Junqueras i Romeva (en un intent d’allunyar Roger Torrent del focus dels jutges), Junts per Catalunya aposta per la delegació de vot per Puigdemont, Sánchez, Rull i Turull. Una estratègia que els lletrats del Parlament apunten que no és vàlida jurídicament i que aprofundeix en la divisió dels dos partits del Govern.

Així doncs, un cop més, legalitat contra legitimitat. Per una banda, tot ciutadà – tant polítics com paletes – ha de viure sota el paraigües de les lleis, emparat per un Poder judicial que pugui garantir una societat sense arbitrarietats. El contrari s’acaba convertint en una tirania. Per l’altra banda, quan aquest Poder judicial no demostra altra cosa que arbitrarietat o servir els interessos polítics de l’Estat o esclafar els drets les minories, cal plantejar-se seriosament la desobediència com a acte de veritable Justícia.

Però, és igual de legítim moralment desobeir les lleis quan aquestes perpetuen discriminacions per ètnia, sexe o religió que quan a un diputat se li impedeix votar amb el seu nom i cognom? Dit d’una altra forma: és el mateix que un poble desobeeixi quan se’l nega sistemàticament el seu dret inherent a l’autodeterminació que el cas que ara ocupa la cambra catalana? És la renúncia a una acta de diputat una injustícia que clama al cel? Ho és si suposa donar per bones unes acusacions de rebel·lió sustentades per un muntatge policial i mediàtic?

Els polítics han de sospesar el pes de les seues accions perquè la primera víctima, ara per ara, és la unitat dels partits independentistes i la seua majoria parlamentària. I és precisament aquesta unitat la que ha portat el procés fins on som ara. L’acció conjunta de liberals, socialdemòcrates, anticapitalistes, entitats culturals i socials en pro de l’autodeterminació de Catalunya ha posat l’Estat espanyol en el seu major atzucac polític des de la transició.

Per aquest motiu, en els darrers vuit anys l’independentisme ha passat d’irrellevant a majoritari. A ulls de la història és una etapa realment curta. Més quan tenim en compte que el projecte de nació catalana naix fa mil anys i ha travessat tota mena vicissituds i calamitats durant segles. I la suspensió de sis diputats no serà, malauradament, la darrera.

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.
X
X